Avui diumenge, dia 8 de maig, IV de Pasqua, l’Església celebra la Jornada Mundial de pregària per les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada. La pregària i l’atenció pastoral per a suscitar i acompanyar «vocacions» ha de ser constant i confiada, no sols d’una jornada.
El nostre interès per a despertar la «crida», «el compromís vocacional» a favor de l’evangeli i de la persona de Jesús, l’hem de portar al cor tots els cristians i, en concret, les famílies cristianes. I ho hem de fer perquè a dins de cadascuna de les nostres famílies prou sabem que hi ha les llavors del present i del futur de la nostra societat i de l’Església.
En el nostre cau familiar s’inicia i es configura la vida de cadascú de nosaltres. Molts repetim constantment que la família és la base de la societat i el lloc on les persones aprenem per primera vegada els valors que ens guiaran durant la nostra vida. Qui no cuida la família no sap el que fa perquè no és conscient del que desfà social i eclesialment. Ben educar és ajudar a construir una vida a favor d’un mateix i dels altres. Cuidem la família! Ella és font de vocacions. Font de crides diverses a favor de tots.
«Cuidar» les nostres famílies té molt a veure en preocupar-nos de com miram, de com tocam, de com ensumam ... Els nostres sentits, a més del seu component «químic» i «fisiològic», diu Pablo Guerrero, tenen un component «interior» i «espiritual». Necessitam cuidar els nostres sentits, els exteriors i els interiors. Necessitam cuidar i cuidar-nos integralment.
2 Cuidar la família vol dir seguir el mètode de revisió de vida: veure, jutjar i actuar. Vol dir apropar-nos a les persones concretes amb qui convivim proposant missatges referent a la realitat i amb la intenció d’animar a col·laborar a favor de tots. «Cuidar» la família és, en definitiva, un acte d’amor a dins i a fora d’ella.
Per açò el Papa Francesc ens demana que «preguem a Déu» perquè algú del nostre entorn familiar i parroquial es senti cridat a col·laborar intensament, quasi bé exclusivament a favor de la «salut» que ens atorga l’evangeli. Es senti cridat al sacerdoci o a la vida consagrada. El lema d’aquest any és: «Deixa la teva petja, siguis testimoni». Sí, no visquem ni sords, ni indiferents, ni passius, front diverses necessitats.
«Hem de pregar -escriu el Papa- a fi de que en tot el poble cristià creixi la confiança en Déu, convençuts que Ell demana a alguns que entreguin lliurement la seva vida per a col·laborar més estretament amb Ell». Reconeixent les dificultats actuals que presenta una societat del confort i del benestar, animem a col·laborar decidits en la construcció a favor d’un món més humà i més just. Visquem íntimament amb qui té poder de fer «grans coses» perquè el seu Nom és sant (Lc 1,49).
Tu, Senyor, que vas cridant constantment apòstols i els confies la tasca d’anunciar l’evangeli, fes que avui no manquin a la teva Església capellans i consagrats que ens regalin a tots l’essència del teu missatge. Tu, Esperit Sant, que santifiques l’Església amb l’abundància dels teus dons, desperta en el cor dels «cridats» una forta passió pel Regne a fi de que, amb un sí generós i incondicional, posin la seva existència al servei de l’evangeli. Verge Maria, que sens dubtar t’has ofert al Senyor, infon confiança en el cor dels joves a fi de que sempre hi hagi «capellans» que acompanyin al poble cristià en el camí de la vida, i persones «consagrades» que sàpiguen testimoniar la presència alliberadora del teu Fill. Pare Sant, font perenne de l’existència i de l’amor, que en l’home vivent mostres l’esplendor de la teva glòria i poses en el seu cor la llavor de la teva crida, fes que ningú, per negligència nostra, ignori aquest do o el perdi, sinó que tots, en plena generositat, puguin caminar cap a la realització del teu amor.
