La cultura i la generació de producte cultural és un termòmetre molt significatiu de la bona salut d’una societat. Una comunitat que té un teixit cultural estable, sòlid, que s’autoregenera i és productor d’oferta de manera continuada, és una comunitat viva, inquieta, desperta al seu entorn. Menorca té el cuc de la cultura al si mateix de la seva essència social, des de fa moltes generacions. Basta l’exemple de comptar amb el coliseu operístic més antic de l’estat espanyol. O l’existència d’entitats amb més de 130 anys, com l’Orfeó Maonès o l’Ateneu de Maó. O un cor de trajecte tan extens (més de 80 anys) com el de la Capella Davídica o els Amics de l’Òpera (més de 50 anys). La trajectòria de l’OCIM, que fa més de 20 anys que dura. O l’existència de grups de teatre que han superat els 25 anys de pervivència, com Mô Teatre. Escoles de dansa que fa més de 25 anys que eduquen en aquesta disciplina, com Ute Dahl o Cristina Blanco. Altres entitats, de singladura més recent, també ronden una vida que supera la dècada, com la Coral S’Estel, el Cor Illa de Menorca... L’existència de bandes de música a Ciutadella, Máo, Es Mercadal, Ferreries, Alaior, Es Migjorn. Infinitat de grups de música moderna que ofereixen el seu repertori en diferents esdeveniments i festes de tot tipus...
Hi hem d’afegir les entitats, com JJMM de diferents poblacions, que programen al llarg de tot l’any i de manera particular durant l’estiu, concerts i espectacles de tota mena, amb artistes de la terra i d’altres vinguts de fora. Festivals anuals que es repeteixen als estius i que omplen d’artistes d’anomenada indrets com es Claustre del Carme, de Sant Francesc, del Seminari, Líthica, Illa del Rei, Llatzeret, Teatre Principal, Teatre des Born... Música antiga, música clàssica, música pop, jazz, rock, cançó d’autor, de rel tradicional, glosats...
Tot això combinat amb exposicions, galeries d’art, presentacions de llibres, conferències, espectacles infantils, de carrer, balls, taules rodones i altra multitud d’herbes que sorgeixen a la vida cultural menorquina.
I no és cert que durant l’hivern a Menorca no hi ha res i tot es concentra a l’estiu. Ca nostra és plena d’activitat cultural al llarg de tot l’any, i amb puntes de producció impossibles de seguir per l’espectador habitual en èpoques determinades, com l’estiu, el Nadal i Sant Antoni o la primavera.
2 Qui genera aquesta allau d’oferta cultural és, en la immensa majoria d’ocasions, promotors privats, associacions culturals, entitats que tenen la seva pròpia organització i que faciliten a l’administració i a les agendes municipals una gran quantitat de programació. Per descomptat que aquests ens generadors de cultura obtenen diner públic (en diferent mesura) per dur a terme la seva activitat. És clar, no pot ser d’una altra manera! Perquè la capacitat, la implicació, la facilitació, la diversitat i el volum de propostes que ofereixen a la societat menorquina és veritablement insubstituïble i genera una economia circular absolutament inqüestionable. La cultura és generadora de riquesa i d’oferta alternativa en una societat que té en el turisme una font important d’ingressos. Per tant, és absolutament necessari que el diner públic impulsi aquest sector, com també ho fa en tants altres sectors productius.
Què passa quan una administració, en lloc de ser facilitadora per als ens socials culturals del seu entorn, vol capitalitzar la generació de cultura en aquell entorn? Doncs passa que, poc a poc, el teixit cultural de l’indret va perdent capacitat productiva, minva el capital humà que s’hi vol implicar i tot va quedant en mans del polític de torn, que pot tenir una sensibilitat o una altra ben diferent, pel que l’oferta queda a mercè de la vel·leïtat de la circumstància personal.
Les estructures modernes i avançades de la generació cultural apunten a una implicació de les administracions en el sentit d’oferir mitjans, econòmics, materials, humans i d’equipament, als ens culturals socials, no pas substituir o suplantar aquests ens per capitalitzar la producció cultural. Qualsevol administració que no remi en aquest sentit ho està fent contra corrent i està matant un teixit que representa un ecosistema fràgil i absolutament necessari per a la salut d’una comunitat. Que cadascú analitzi el seu rodol i arribi a les seves pròpies conclusions...
