Encara record aquell fosquet, al pati de l’antic quarter de Santiago. Una rotllana d’uniformes de policies locals, quasi tota la plantilla, i un parell de representants del consistori. Demandes, reivindicacions... qualcunes amb raó. De fons, s’escoltava l’assaig apassionat de la banda de cornetes i tambors fent sonar els seus instruments. Aquesta és una de les escenes més surrealistes que he viscut mai, prèvia a les festes de Llucmaçanes i Sant Climent. Els magatzems d’Anselm Clavé, ocupats per la brigada, policia o geganters, donaven per a molt.
Sol ser habitual que les reivindicacions dels col·lectius es facin en dates assenyalades, i que les policies locals aprofitin les setmanes prèvies a la massificació. A Ciutadella, primer municipi en celebrar la Festa després de la crisi sanitària, ja s’han fet públiques.
Tenen el suport de la Federació Balear de Serveis a la Ciutadania de CCOO, qui recomana als agents que no facin el reforç a Sant Joan, i ja s’havien apuntat voluntaris de Lloseta, Felanitx, Inca, Manacor i Sant Lluís.
Els conflictes laborals són inevitables, siguin relacionats amb les funcions, l’atenció que es dona, la necessitat de garantir una bona assistència o de drets laborals, però fer-ho al voltant de les festes és un recurs poc ètic. No s’hauria de perdre de vista el sentit i la finalitat de la professió.
Els drets, i les demandes, s’han d’atendre al voltant d’una taula de negociació, i no al so del Jaleo.
