0

Els mitjans tècnics de què disposen avui els estats per espiar són esfereïdors. Edward Snowden, actualment refugiat a Rússia, va mostrar la capacitat dels Estats Units per fer un seguiment massiu dels ciutadans de tot l’orbe. Però si això passa al dit món lliure, als països totalitaris i repressors com la Xina i Rússia la cosa ja s’extrema perquè serà molt difícil pels ciutadans escapar d’aquest Gran Germà que tot ho controla des de la dictadura, la censura, les càmeres als carrers i l’estat policial.

A casa nostra sembla que també han emergit uns certs problemes amb l’espionatge, especialment entre els dirigents de l’independentisme a Catalunya. Realment és preocupant que l’Estat pugui tenir accés a les converses personals de dirigents polítics, que podrien a més ser objecte de xantatge per aquest coneixement il·legal de la seva intimitat. Això, però, no pot amagar ni distreure’ns de la també extrema gravetat de l’intent secessionista unilateral, que atemptava de manera il·lícita contra la voluntat d’una meitat majoritària del poble de Catalunya, contra la resta d’Espanya i contra la configuració i principis de la UE.

Crida l’atenció que tan prest com ha transcendit  l’escàndol Pegasus, el president del Govern i la ministra de Defensa s’han volgut apuntar al carro de les víctimes de les escoltes il·legals i han denunciat que els seus mòbils estaven infectats pel programa israelià. No són els únics. A les tertúlies de televisió hem vist i sobretot sentit Pilar Rahola, omnipresent, omniscient i llenguallarga, esgargamellant-se assegurant que ella també és probablement objecte d’espionatge, malgrat que no surt a les llistes del CNI ni ho pot demostrar. Té, realment, la intel·ligència a l’esquena?

I és que, clar, en el món d’avui si no t’espien, vol dir que no ets ningú. I aquí ho deix que m’acaba d’arribar un missatge d’un tal Torrente.