Ho esperaven a pas i no trobaven sa manera. Sa jura de bandera civil d’Alaior feia mesos que coïa entre ses files de Més i Podemos, estufats perquè es consistori alaiorenc s’atrevís a organitzar una jura civil de bandera, com s’havia fet sis anys enrere a Es Castell, on vaig tenir s’honor de jurar sa bandera de sa nostra Nació Espanyola. Més d’un centenar de menorquins van voler manifestar es seu compromís amb sa defensa d’Espanya a s’acte patriòtic presidit pes comandant general de Balears, Fernando Luis Gracia, i s’alcalde d’Alaior, José Luis Benejam, qui va pronunciar un emotiu discurs en menorquí i en castellà rememorant sa memòria d’en Miquel Barçola, heroic batle d’Alaior que va morir es 9 de juriol de 1644 defensant s’illa contra uns dos-cents turcs que havien desembarcat a sa costa nord de Menorca.
Tot va anar rodat. Sa ceremònia va ser solemne i correcte en tot moment, igual que es participants. Així que aquells que hi són de Més han hagut de treure punta… des càntics d’un dinar! Sí, estimats lectors. Com ho llegiu. Es qui reneguen des nostros cossos i forces de seguretat de s’Estat han hagut de cercar es cinc peus en es moix a una cançó militar que se va cantar a un restaurant a posteriori de sa jura de bandera. És a dir, a un dinar privat que res tenia a veure ni amb s’Ajuntament d’Alaior ni amb sa Comandància General de Balears, ja que se tractava d’un dinar on sa gent hi va assistir a títol personal.
Trobada s’excusa recercada per atacar es qui vetlen per sa nostra seguretat i defensa, es militars, Més per Menorca va fer públic un comunicat on condemnava com a «inadmissibles» es càntic de El sultán, una cançó de la Legión que es catalanistes qualifiquen de «masclista» i de «banalitzar sa drogodependència». Aprofitant s’excusa perfecte, Més exigia «responsabilitats» i demanaven avam com s’havia finançat sa jura de bandera i es dinar en qüestió. ¿Què punyetes té a veure sa junta de bandera amb uns càntics passats de rosca en es postres d’un dinar privat? Absolutament res. Però sa qüestió és intentar desprestigiar s’exèrcit. I es qui faltava pes duro, en Josep Castells, diputat català de Més per Menorca, ha tingut sa mala bava de comparar a Twitter sa ‘manada’ de Pamplona amb es militars que van cantar El sultán a Menorca: «Veig que el fet que a la «manada» dels santfermins hi hagués militars i membres d’altres forces de «seguretat» no és un fet casual». Unes paraules calumnioses contra es nostros militars tant o més fora de lloc que sa cançó de sa Legión.
Una vegada més, el PSM ha mostrat es llautó. Es seu llautó i sa seua obsessió contra tot lo que fa olor a Espanya, com són ses nostres Forces Armades. Diu també en Josep Castells que «per començar, deixar de fer jures de bandera», però segur que no li sap cap greu quan es seus paisans catalans celebren s’onze de setembre cantant Els Segadors, així com tampoc li sabria cap greu que aquí se fessin jures de bandera sempre i quan sa bandera fos sa catalana o sa des seus imaginaris països inventats.
Queda clar que a Més poc li basta per atacar es nostro exèrcit i tot lo que els recorda a Espanya. Açò és el PSM, un partit que s’estufa per un càntic militar passat de rosca mentres subvenciona i defensa en Valtònyc quan crida a assassinar guàrdies civils enmig de concerts. Per Més animar a assassinar guàrdies civils deu ser llibertat d’expressió, però cantar El sultán amb quatre copes de més és un fet imperdonable que mereix sa suspensió des militars i deixar de fer jures de bandera. Ho duis clar, estimats. Viva Alaior, Viva Menorca i Viva Espanya!
