No és habitual que un partit polític situï una roda de premsa entre les notícies més llegides a tots els diaris. Aquesta darrera setmana, però, ho ha aconseguit Unides Podem amb la proposta de prohibir als no residents comprar una casa a les Illes: la idea crida l’atenció, genera controvèrsia i toca un tema de preocupació candent.
Sabem que l’oferta immobiliària a Menorca serà sempre limitada. A partir d’aquí, si la demanda creix amb l’arribada de compradors forans i qui vol construir té cada vegada més restriccions, els preus pugen. Per relaxar aquest mercat tensionat, emprant la terminologia de moda, es poden fer dues coses: permetre que augmenti el parc d’habitatges per als diferents tipus de comprador o reduir la demanda posant totes les pegues possibles a qui arriba de fora amb la cartera plena.
L’aposta de l’actual majoria de govern és espantar aquests inversors amb el pretext de frenar l’especulació. La idea no és nova. El Parlament ja va aprovar una proposta de Més per Menorca en la mateixa direcció i s’ha donat un any per estudiar la viabilitat legal de prohibir la compra als no residents. La resposta ja la saben, és il·legal, però mentrestant fan veure que intenten resoldre el problema.
Barallar-se contra el mercat és com fer-ho amb la llei de la gravetat: no s’hi pot anar en contra però sí utilitzar-la a favor d’un objectiu. És culpa del Govern i del Consell que les cases siguin cada vegada més cares? No. Haurien pogut fer alguna cosa diferent per frenar aquesta escalada? Sí.
Per ampliar l’oferta de cases assequibles es podria permetre, per exemple, que a Maó o Ciutadella els blocs de pisos puguin ser de quatre plantes i no de tres, facilitar la conversió de locals comercials buits o ajudar els joves a finançar el que no cobreix la hipoteca. També es pot incentivar el mercat del lloguer. Hi ha polítiques que ajuden de veritat, encara que no siguin les més vistes a internet.
