Index BigMac

La notícia d’ahir de la propera apertura d’un McDonalds al polígon industrial de Maó, ha acabat de situar Menorca definitivament a l’economia mundial. Gràcies a tres pans, un parell d’hamburgueses, una mica de formatge i uns cogombres es podrà analitzar el poder adquisitiu de la nostra illa. La ocurrència la va tenir la coneguda revista nord-americana The Economist a mitjans dels anys vuitanta. La seva intenció era crear un nou indicador econòmic que servís per comparar les diferents monedes del món, veure si estaven sobrevalorades o devaluades respecte al dòlar com a moneda de referència en multitud d’indicadors econòmics i analitzar també la capacitat de compra que tenia en un país determinat, emprant la divisa local. La qüestió era que a l’hora de comparar desenes i desenes de països, sovint era difícil trobar una referència fiable present a tot arreu i per això van fer néixer l’Índex BigMac.    Si viatgem a un país que no té la nostra moneda (o fins i tot aquells que la tenen), notarem que els preus d’allà són més barats o més cars que al nostre lloc d’origen, i portant una quantitat determinada de diners a sobre, podrem comprar més o menys productes o serveis que si els adquiríssim al nostre país. En això es basa l’índex BigMac, en l’anàlisi de la paritat del poder adquisitiu de les diferents economies. McDonalds, l’empresa estrella del capitalisme nord-americà, localitzable a gairebé totes les economies desenvolupades, emergents i mitjanes del món ens ha concedit l’oportunitat de formar part de la modernitat gràcies a un BigMac, producte estrella que podrem trobar a tots els restaurants de l’hamburgueseria nord-americana de llarg a llarg del planeta i ben aviat a Maó.