Això de tenir fills té les seves (moltes) coses bones. Ai, què no fan els pares pels fills! Avui, sense anar més enfora, presentar-me a fer cua per comprar els tiquets del jaleo bus per anar as Migjorn Gran. Hi he anat mitja hora abans i ja hi havia una renglera llarga, una mescla de mares i adolescents que esperaven que a les onze obrís la taquilla que a Alaior han instal·lat a Sant Diego. Sort que no hi dona el sol fins que no és gran dia. Així que he aprofitat l’estona per reflexionar sobre una de les propostes de Pedro Sánchez per estalviar energia: no dur corbata.
No es creguin que és una originalitat del president d’Espanya, així ja ho fan al Japó. Recorden haver vist mai un japonès amb corbata? Pens que es tracta d’una mesura estival, ja que, per la mateixa regla de tres, a l’hivern dur corbata deu ser bo per a estalviar energia. Si a partir de Tots Sants em veuen amb corbata serà per açò. Estic satisfet. Des de que som nat, tret d’excepcions de força major, he contribuït a evitar el canvi climàtic. Vaig remirar les cinquanta persones que esperaven els tiquets i vaig comprovar que no n’hi havia cap, que dugués corbata. En realitat, és més difícil veure un home encorbatat que un belga per soleares. Els que duen corbata són els banquers, els polítics antics, els militars d’alta graduació, els membres dels consells d’administració... que deuen ser, segons el president, contribuents nats a la catàstrofe planetària. Està clar, que tota mesura té la seva contra. Perquè ja em diran què hauran pensat els fabricants de corbates. A Itàlia, el PIB pot baixar unes dècimes. He pensat que el president podria fer l’excepció de les corbates en dies de noces, que comencen al coll i acaben fermades dalt el cap com una cinta índia. Després de reflexionar sobre aquesta qüestió, he pensat que no seria mala idea aprofitar l’avinentesa i comprar dos tiquets més per noltros. En la campanya de publicitat que fan per la ràdio (la de premsa és més exacte) bé que es diu que l’oferta de jaleo bus és per anar i venir amb seguretat de les festes. Quan ha arribat l’hora, he demanat els tiquets pels al·lots i dos més per nosaltres. La jove que despatxava, molt amable i simpàtica, m’ha dit que el jaleo bus només és de tornada, que per anar-hi m’he d’espavilar amb el bus de línia. El bus de línia as Migjorn? Tot Alaior amb el bus de línia as Migjorn? No debades, els joves ja li diuen a aquest bus regular cap a les festes: el bus pastera. Tenen unes coses, ets al·lots. He fet nombres i no m’han sortit, de manera que he reculat amb les meves pretensions festives i he canviat d’idea.
