Un professor veneçolà a la facultat d’Economia solia emprar un refrany per advertir-nos dels efectes adversos sobre la prosperitat d’un país que té l’excés de regulacions, impostos i arbitrarietats de l’administració: muchas manos en la sopa ponen el caldo morado. La teoria diu que les normes han de ser simples i a la vegada eficaces per aconseguir la millor ordenació del mercat i garantir la lliure competència. La pràctica, però, va per una altra banda.
La relació amb l’administració ha derivat en una paperocràcia que frega l’absurd. Així passen coses com la paralització de les obres d’un parc solar a Menorca que disposa de tots els permisos després d’anys de tràmits només pel canvi de titularitat d’un camí, abans de l’ajuntament i ara del Consell. No hi havia una altra manera de resoldre-ho que no impliqués aturar la feina?
El nou PTI també ens ha quedat de color morat de tantes mans com han remenat la sopa. En un pas digne del «Thriller» de Michael Jackson, els nuclis de Cala Llonga, Son Oleo i Sa Farola que havien quedat fora de la prohibició del lloguer turístic en l’aprovació inicial tornen a quedar afectats en la redacció definitiva. I al revés amb Son Vitamina i Calescoves. Decisions arbitràries que poc tenen a veure amb la protecció del dret d’accés a l’habitatge, perquè els xalets que es lloguen a turistes no són precisament el tipus de cases que resolen emergències habitacionals.
És la mateixa lògica que duu a facultar els alcaldes a prohibir la implantació de nous hotels-boutique allà on vulguin. Un tribut pòstum a la seguretat jurídica. Com si les cases burgeses i senyorials de 400 metres quadrats que queien a trossos fossin una opció per anar-hi a viure una família jove. Ara s’han restaurat, atreuen turistes tot l’any i donen feina als treballadors i al petit comerç. Paguen impostos i no han demanat cap subvenció a ningú. Una provocació capitalista intolerable.
