Sa matinada de despús-ahir mos va deixar en Tolo Florit Sastre. Nascut l’any 1931 a Ciutadella, en ple naixement de sa Segona República espanyola en substitució de sa monarquia d’Alfons XIII de Borbó, s’avi del Rei Emèrit Juan Carlos I i rebesavi de Sa Majestat Felipe VI d’Espanya. En Tolo era net d’en Rafel s’esquerrà -Miquel Sastre, en realitat-, personatge mític de 'Foc i Fum' que es va fer popular a sa Ciutadella des segle XIX per jugar a plè amb sa mà esquerra.
Criat a una família humil de pescadors, de ben petit ja va demostrar sa seua fe i es seu caràcter humà. En Tolo sempre contava que, d’al·lotet, just abans d’esclatar sa Guerra, sense que ningú el vegués, va rescatar un llibre d’un fester que un ranxo d’homos estava cremant a sa plaça de la Catedral. En arribar a ca seua, li va mostrar a son pare, convençut de que havia fet una bona acció. Son pare li va envelar tal eixabuc que es retgiró va ser gros. Hi havia remei, en Tolo, amb sa innocència d’un fiet i amb tota sa bona fe del món, havia salvat una Bíblia des foc. Un fet casual i valent, però que podia posar en perill a sa família en aquells anys foscs de persecució religiosa i ideològica contra es catòlics a Espanya. Una persecució que acabaria desencadenant s’alçament nacional i sa dolorosa Guerra Civil. Temps difícils que en Tolo va viure i que marcarien sa seua infància per sempre.
De ben jovenet ja donaria mostres de ses seues profundes conviccions catòliques, essent fundador l’any 1947 de sa Confraria de la Pietat de la Catedral, com a membre des joves d’Acció Catòlica. Anys més tard, aquell al·lotet humil que havia crescut entre sa pobresa i sa fam de sa postguerra se convertiria en un empresari d’èxit amb una llarga trajectòria a sa indústria des calçat, impulsant s’exportació de sa sabata feta a Menorca arreu del món. França, Itàlia, Japó, Cuba, Mèxic o Estats Units van ser destins habituals on en Tolo tancaria nombrosos contractes comercials internacionals.
Sa feinada que tenia a sa fàbrica -a sa botiga, com deia ell, com a bon sabater- no li va impedir mantenir intacte es seu compromís social, cultural i polític amb es seu poble natal, Ciutadella. D’ençà de 1963 havia format part de ses Juntes Directives des Casino 17 de Gener, i l’any 1973 va ser elegit president fins 1975. Durant es seu mandat va consolidar es premis «Ciutadellencs de s’any» que encara organitza es Casino Nou, i va recuperar es concurs de Miss Casino 17 de Gener. El 1973, com a president des Casino Nou, va participar a sa recepció des llavonses príncep d’Espanya, Juan Carlos, durant sa visita oficial a Menorca amb donya Sofía. A s’àmbit polític, va ser des Partit Popular de tota sa vida. D’aquells pocs qui podien pressumir de carnet d’afiliat des temps d’Alianza Popular. Però mai va voler protagonisme en política, anant el 1991 a ses llistes de Josep Carretero, qui seria alcalde de Ciutadella, però posant com a condició sine qua non no anar en posicions de sortida.
Per damunt de sa seua envejable trajectòria empresarial, cultural, social i vital, en Tolo era una bona persona, alegre, divertida i feinera. Estimava amb locura sa seua família i disfrutava amb ses nostres festes de Sant Joan. En definitiva, mos ha deixat un gran ciutadellenc. Es qui hem tingut sa sort de conèixer-lo rebem es valors des seu llegat: s’amor, es respecte, sa noblesa, s’esforç i es sacrifici. Gràcies per tot, s’avi Tolo. Sempre te recordarem.
