Expliquen un acudit sobre dos periodistes gastronòmics de gran reputació que van anar a dinar a un dels restaurants de França que havia guanyat el premi a millor establiment de l’any. Després de repassar acuradament la carta plena de plats amb noms difícils de pronunciar i entendre, els dos comensals van acabar seduïts per una especialitat de la casa que el maïtre els va recomanar. Quan es van endur la primera cullerada a la boca, un d’ells va obrir els ulls com unes taronges tot exclamant «C’est de la merde!» I l’altre li va respondre: «Oui, ce vrait, mais avec quoi?».
Aquest cap de setmana viurem un dels actes destacats del mandat de Menorca com a Regió Gastronòmica Europea. Vint-i-un periodistes i escriptors gastronòmics nacionals i internacionals seran a Menorca per reflexionar sobre ètica i diversitat en una cita imprescindible per a qualsevol seguidor del que passa al món de la gastronomia. Com va dir Pep Pelfort durant la presentació, el món del periodisme gastronòmic passa per una catarsi (bonica paraula d’origen grec) provocada per l’allau de continguts suposadament d’interès gastronòmic que apareixen per terra, mar i aire de la mà de foodies, influencers i instagramers. Un totum revolutum que ha contribuït a fer créixer l’interès pel que mengem i bevem però que interpel·la a la professió sobre quin ha de ser el seu paper, sobre com s’estan fent les coses i quin hauria de ser el camí a seguir. També del paper de les dones, omnipresents a la cuina des de temps immemorials però poc o gens reconegudes. En definitiva, un congrés valent per saber si el suflé de la gastronomia potser ha pujat massa.
