Amb l’obertura aquesta mateixa setmana d’un McDonald’s, es va configurant un mosaic de possibilitats per poder passar el dia sencer amb la família al polígon industrial de Maó. Un espai que està canviant la seva pell per moments i que comença a assemblar-se cada vegada més a un polígon comercial on trobar de tot. Només ens falta la bolera amb cinemes, la discoteca i un hotel d’aquells tan estandaritzats amb vistes a les companyies de lloguer de cotxes per poder tancar el cercle definitivament.
La transformació dels polígons industrials en zones comercials no és nova. És una tendència creixent arreu que ha provocat que allà on hi havia només naus industrials per anar a treballar, s’hagin transformat en espais dinàmics i còmodes per aparcar i comprar de dilluns a diumenge, matí i capvespre. Un model que han replicat moltes grans ciutats i que també s’està imitant aquí sense cap mena de diferenciació, amb la contrapartida directe per al comerç ubicat al casc urbà, que cada dia ho té i ho tindrà més difícil per seguir competint, abocant-se a un abandonament que ha de mirar forçosament cap a la perifèria.
Canvis de model que amb la generalització del vehicle privat i la globalització, han catapultat aquesta tendència, que ha acabat beneficiant els centres de compra més grans i organitzats, és a dir, polígons comercials i tot allò que s’hi vol assemblar. On s’han quedat aquells discursos a ultrança de defensa del comerç de barri, de les botigues de proximitat? Convidats com estem cada vegada més a fer una vida de polígon, només faltarà que aviat el carril bici acabi per arribar fins al restaurant de les hamburgueses.
