Escric avui una de ses tribunes d’opinió més tristes que record, per sa pèrdua d’un bon amic, però sobretot, d’un gran intel·lectual compromès amb sa nostra terra, però no només amb Mallorca, sinó amb totes ses Balears.
Toni Cantarellas, periodista, poeta, escriptor i investigador resident a Ca’n Picafort, va ser es principal ideòleg des moviment balearista a ses Illes Balears en ets anys vuitanta i noranta, agafant es testimoni de ses cartes d’en Pep Gonella (D. Pep Zaforteza) en defensa des mallorquí a «Diario de Mallorca» l’any 1972 davant un Francesc de Borja Moll que ja defensava s’estandardització barcelonina.
Membre de s’Associació Cultural Mossèn Alcover (ACMA), deixeble de D. Llorenç Vidal en s’àmbit poètic, va ser fundador i editor l’any 2011 de s’exitosa «Revista Toc-Toc Balears», que arribaria a publicar 12 volums i a tenir subscriptors a totes ses Balears, a sa Península i a diferents països d’Europa. Una revista «Toc-Toc» que vaig tenir s’honor de dirigir quan era un jovenet estudiant d’Història a Barcelona, en ets anys 2012-2015 gràcies a sa confiança que en Toni va depositar en jo, i que ara compta amb prop de 8.000 seguidors a Facebook.
Es naixement de «Toc-Toc» suposà una autèntica revolució, reviscolant sa creació literària en balear, aconseguint sa col·laboració pública de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) dirigit llavonses pes doctor en filologia catalana, Toni Vera, i estimularia es naixement dos anys més tard de Foment Cultural de ses Illes Balears (FCIB), amb col·laboradors de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera —de sa qual en Toni n’era membre fundador—, i de sa Fundació Jaume III.
Va escriure col·laboracions amb «El Mundo de Baleares», «Diario de Mallorca» i «mallorcadiario.com». Segon classificat durant dos anys consecutius en es Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí i guanyador d’un premi de microrelats a Catalunya, es 3 de gener de 2014 va presentar «Toc-Toc Balears» a s’Ateneu de Mahó davant més de 100 persones aprofitant sa presentació de Foment Cultural de Menorca, i es 19 d’abril de 2014 amb sa mateixa entitat en Toni presentaria «Toc-Toc» a sa Casa de Cultura de Ciutadella, plena de gom a gom.
L’any 2018 aconseguiria es primer premi Gabriel Maura de relats en mallorquí amb s’obra «Bunyolets verds de s’endívia». Un premi que va recollir a Son Amar davant prop de 700 persones culminant així es reconeixement a una llarga, constant i incansable trajectòria de lluita reivindicativa en defensa de sa dignitat lingüística des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc; des balear, com deia ell.
En Toni no perdia ocasió per desplaçar-se físicament de Mallorca a Menorca, Eivissa o Formentera, combinant sa seva activitat laboral a s’empresa familiar amb s’aventura de «Toc-Toc» que cada any sumava més col·laboradors, moltíssims d’ells menorquins i eivissencs.
En Toni Cantarellas va ser es primer balearista. Ell no creia només en defensar Mallorca i es mallorquí; estava convençut de que sa clau per preservar sa nostra identitat davant es catalanisme és sa unió de ses Balears contra es divide et impera que es nacionalisme practica amb ses nostres illes. Es temps li ha donat sa raó, i cada vegada som més es balears que defensam sa creació d’un estàndard lingüístic balear per exercir es nostro dret escriure en menorquí, mallorquí o eivissenc. Perquè som balears, i volem viure plenament en balear. Igual que es valencians poden viure en valencià, es catalans en català o ets algueresos en alguerès. I no afluixarem fins que se mos reconeguin es nostros drets lingüístics en peu d’igualtat.
Gràcies per tot, Toniel·lo. Per tots es bons moments viscuts, i per mostrar-mos es camí a seguir. Ara te toca acompanyar-mos des del cel fins sa victòria final de sa llengua i sa cultura balear. Descansa en pau, estimat amic. Tui memores tui. Es teus no t’olvidam.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.