A diferència de tantes dites que són la mateixa al País Valencià, a Catalunya i a les Balears, aquesta crec que a les Balears no l’empram, o al manco jo no record haver-la sentida a Menorca. «Embolica que fa fort» se sol dir a la vista de un flicot, quan hi ha un gran bordell o quan les mentides creixen fora mida.
I aquesta és la sensació que avui donen el Congrés espanyol i el Parlament europeu, encara que per motius diferents. Una situació perillosa per a la democràcia perquè, quan es desprestigia el parlamentarisme, només hi guanyen aquells que no el voldrien.
Si començam pel Congrés, el debat actual sobre els delictes de sedició i de malversació s’escapa a la intel·ligència dels simples mortals, com jo mateix. Perquè, per una banda, el PP assegura que es pretén canviar la llei per afavorir l’independentisme català. I per contra, l’independentisme està convençut que els canvis són per acabar amb ell.
Molt diferent és l’opinió del PSOE i ERC, que són qui han anat teixint aquests canvis legals que ara es votaran al Congrés. Asseguren que han arribat a un acord, però quan ho expliquen, també es contradiuen entre ells, mentre Podemos es posa de perfil.
Allò que per al PSOE ha de servir per assegurar una Catalunya finalment domesticada i l’homologació legal d’Espanya amb Europa, per a ERC és el primer pas per reconèixer una veritat universal, que ser independentista no és un delicte.
Arguments n’exhibeixen tots dos. Però el PP ja ha dit que allò que s’aprovi ho durà al Tribunal Constitucional. Amb la intenció que ho anul·li, s’entén. I els independentistes que no són ERC, ja s’han manifestat de forma multitudinària també en contra de les modificacions.
Vist des del carrer, darrere d’aquest debat -tan enfora de les preocupacions de la població-, s’amaguen uns objectius molt més simples. El PSOE i ERC s’havien compromès a dialogar i han acabat decidint que el millor acord és no prendre mal. Així és que els primers endolceixen la llei penal i els segons renuncien a les seves aspiracions d’independència.
Per part del PSOE sembla una jugada intel·ligent, encara que el PP sigui prou caparrut per no reconèixer-li mai. Per a ERC, està per veure, perquè entra en contradicció amb el seu propi discurs. En qualsevol cas, allò que sí que ha fet és esmicolar la unitat dels partidaris de la independència.
Ara bé, qui interpretarà i aplicarà la llei són els jutges. I ja sabem de quin peu calça el Poder Judicial, que està al marge de la Constitució des de ja fa quatre anys. I aquí sí que el PP no pot amagar la seva culpa. Recorda aquell sant Pere que va renegar de Crist tres vegades seguides...
Amb la llei modificada, sembla que els dirigents d’ERC quedarien alliberats de les penes que ara arrosseguen, però no en canvi els centenars de persones que encara estan jutjant i enviant a la presó. I la gran incògnita és com afectarà el president i els consellers que continuen fora d’Espanya, acollits a la justícia europea.
Per més que la premsa espanyola el doni per amortitzat, Carles Puigdemont continua essent la pedra a la sabata tant del PP com del PSOE, i ara, potser també d’ERC. Perquè tot fa pensar que no ha deixat de ser el referent d’aquell 1 d’octubre en què mitja Catalunya va sortir a votar tot i la pluja de cops de porra.
I bonibé ja no queda espai per rallar del tsunami que han provocat al Parlament europeu els suborns per blanquejar el règim de Qatar. Ja en rallarem un altre dia. De moment sabem que la vicepresidenta cessada -n’hi ha catorze- era la gran defensora dels «avenços democràtics» de Qatar i que han enxampat son pare fugint amb les maletes plenes de doblers.
Però no es ralla encara de la presidenta del Parlament, que amb una rapidesa inusual ha cessat a a la vicepresidenta. Potser és una casualitat que sigui maltesa i que Malta i Qatar mantenguin una estreta relació diplomàtica. I que el seu marit centri els seus interessos en els creuers, tan addictes a Qatar.
I no és que en principi hi tengui res a veure, però l’eurodiputat José Ramón Bauzá -el del TIL- presideix el Grup d’amistat entre la Unió Europea i Qatar... Bona tria.
