A la pel·lícula «El sopar dels idiotes» uns esnobs conviden a sopar persones amb poques llums per veure qui troba la més estrambòtica. Acaba amb malentesos i discussions, un tro i un llamp, com a bona comèdia francesa.
Avui, Nit de Nadal, hi ha sopars familiars. Assistiran idiotes (alguns), fet que provoca grans discussions, trons i llamps, com un petit Congrés domèstic amb torró. Les porqueries del Constitucional (els arguments jurídics mentre es pelen gambes poden ser antològics), la divinitat de Messi (paciència madridistes!), la malversació o la críptica Lomloe són temes actuals que poden provocar enganxades entre cunyats, a més, clar, dels embulls familiars, el català en totes les variants, el llenguatge inclusiu, les hamburgueses veganes i altres clàssics.
Però si vostè només vol sopar tranquil, deixar avui de banda la seva perplexitat pel fet que uns jutges es defineixin com a conservadors o progressistes amb total normalitat, per centrar-se plàcidament en els calamars i el rostit, existeixen frases màgiques per sortir del pas si és interpel·lat per un cunyat amb la cara vermella com l’abric de Santa Claus. Són recursos verbals que permeten participar des de la neutralitat, eludir la gresca i, si s’és molt hàbil, relaxar l’ambient.
Per evitar ser l’idiota del sopar o que aquest li amargui la nit, un antídot és avançar que el tema en discussió és «molt complicat, no es pot simplificar» o que «ningú té mai tota la raó», per recordar abans de sucar a la salsa de les pilotes que el problema és que «hi ha molts d’interessos» o que «tothom xerra segons li convé». Es pot ser fatalista entre trossos de truita (el tema ceba també s’ha d’evitar) amb un generalista «tot va igual» o «saps que ho és un ball». Només si veu marge per a cert optimisme aixequi la copa i aposti per «mai es fa res bé per tothom». En casos greus es pot un lacònic «idò, açò tenim ara, sí» mentre ataca el pernil, o la variant més letal, infal·lible i definitiva «açò és com tot». A més, tot açò és veritat.
