Sa patronal Acceso, integrada dins PIME Menorca, va denunciar la setmana passada a «Es Diari» que ses empreses menorquines havien quedat defora des darrers processos de licitació que havia convocat es Consell insular per s’adquisició de material informàtic. Rallam de sa compra de quaranta-sis monitors, vint ordenadors portàtils i setze ordenadors de taula per valor de prop de 27.000 euros a empreses de Sevilla i Madrid.
S’associació que agrupa mig centenar d’empreses d’equipaments informàtics i altres sectors tecnològics considera incoherent que es Consell animi sa ciutadania a comprar en es comerç local quan no predica amb s’exemple. Raó no els hi falta a n’aquests empresaris, si bé totes ses contractacions han estat licitades a través de sa Plataforma de Contractació des Sector Públic, i per tant, són plenament vàlides, legals i llegítimes. No seré jo qui s’oposi a que ses institucions públiques gestionin de manera eficient es doblers de tots comprant allò que s’hagi de menester as menor cost possible. De fet, quan se supera una certa xifra econòmica, s’administració està obligada per llei a contractar s’oferta més econòmica o avantatjosa. Però crec que mos falta informació. ¿No se va presentar cap empresa menorquina de servicis informàtics a n’aquesta convocatòria? ¿O sa diferència era tan grossa que no se podia refusar s’oferta de sa península?
Sigui com sigui, sa diferència entre es Consell insular i es ciutadans que també compren per internet perquè és més econòmic és que aquests darrers no pretenen donar lliçons de moral, de consum local, ni exigeixen a ningú fer lo que ells no fan. Es Consell insular insta a sa població a comprar en es comerç local, gastant-se una doblerada en bons i ajudes, quan són es primers que no prediquen amb s’exemple comprant ordenadors a empreses de fora. Curiosament, a empreses d’Andalusia i Madrid, dues comunitats autònomes governades per sa dreta, amb una política lliberal basada en imposts baixos, i que poden oferir es seus productes a preus més competitius.
Si a Balears tinguéssim una fiscalitat més baixa com a ses CCAA governades per sa dreta o es REB que mos pertoca, ¿hauríem pogut comprar es material informàtic a empreses de Menorca, i per tant, aquests doblers haguessin quedat a ca nostra? Sa resposta és que molt probablement, sí. Però per variar, serà més còmodo donar sa culpa d’aquesta nova pífia a n’Ayuso, en tost de copiar ses seues polítiques més exitoses, que és lo que hauríem de fer, i deixar de gastar una doblerada en subvencions i campanyes de promoció d’un comerç local, que clar que sí que s’ha de defensar, però que ses pròpies institucions ignoren a s’hora de sa veritat. Ai, quina compra més poc ‘menorquinista’.
