Aquests dies hem tornat a ser testimonis d’un altre assalt a la democràcia, aquesta vegada a Brasil, on els bolsonaristes han intentat un cop d’estat, tot seguint les proclames d’il.legitimitat llençades pel seu líder i, per tant, la no assumpció del resultat de les urnes. El patró és el mateix que el de l’assalt al capitoli dels EUA, perpetrat pels trumpistes just després de la victòria demòcrata. Els ja 1.200 detinguts per les forces de seguretat del Brasil no deuen haver estat mals de localitzar, donat que molts d’ells es van autoenregistrar i van penjar a la xarxa fotos i vídeos de l’assalt. Així de convençuts devien estar del que feien que no tenien consciència d’estar delinquint.
I és que aquest és el problema principal dels feixismes, que ells es veuen com a salvadors d’un ordre que no accepten. Es tracta d’una concepció de fanatisme ideològic, contra el que no hi caben raonaments, els quals esdevenen discursos paral.lels irreconciliables.
Si ens fixem amb la reacció dels partits espanyols front els esdeveniments del Brasil, la paleta ens mostra declaracions de contundència diversa. La més ambigua i tèbia, la de l’extrema dreta (qui atresora i ha exhibit amb ufana fotografies amb tots els líders ultradretans mundials).
Com a conclusió, la ultradreta té cabuda dins l’ordre democràtic però la democràcia no té cabuda dins l’ordre feixista. Llavors, la democràcia tal i com la coneixem, té la llavor de la seva pròpia destrucció a dins mateix del seu sistema. És a les mans de tots impedir que creixi aquesta llavor. Ja no valen els apoliticismes.
