Aquesta setmana de rigorós hivern, la meva dona ha recuperat una bossa d’aigua calenta d’aquelles vermelles amb funda escocesa per anar a dormir. Jo ni sabia que la conservava, però em va fer gràcia veure-la aparèixer i sobretot pensar que aquest era un dels bons remeis que existien per poder sortejar el fred. Les noves generacions tot ho busquen al mòbil però les iaies d’abans, que no en tenien pas però eren llestes com fures, sabien trobar solucions per a tots els mals i es cercaven la vida per fer-la un xic més confortable.
A vegades trobo que la modernitat ens ha deixat una mica apardalats i quan llegeixo que al diccionari dels influencers, apareixen paraules noves com el «sundrying», que han rebatejat com la tendència d’estendre la roba al sol per assecar-la, o que l’estiu passat, com que no hi havia gel a les benzineres, en fèiem un drama existencial, em fa pensar que cada dia som més ases.
En la societat del coneixement, si hi ha una inversió rendible és la cultura, però per desgràcia, el nostre país ocupa una de les pitjors posicions quant a despesa cultural de tota la Unió Europea (dades Eurostat de fa un any). Més concretament un 5,9 per cent i un trist 0,6 en la compra de llibres, diaris o articles de papereria. El Baròmetre de Lectura de la Federació de Gremis d’Editors publica cada any una estadística sobre quants llibres es llegeixen a l’any i el 2021, el 64,7 per cent de ciutadans n’havia llegit com a mínim un. Podria semblar-nos bastant, però a França, aquesta dada és del 81 per cent. Potser no ens agrada llegir, però diuen que un país que no llegeix, és un país que no pensa.
