És sabut que els humans tenim més capacitat d’inventar que d’evolucionar. I que si en invents som al segle XXI, en evolució mos movem encara pel paleolític. Així que, cada novetat que arriba, fa més enfora la possibilitat humana d’emprar-la de forma intel·ligent. Mirau si no el cas de l’astronomia i els descobriments de l’espai... Per més que s’hagi avançat, ara n’hi ha de convençuts que la Terra és plana.
Sense mirar tan enrere, perquè en temps d’Aristòtil ja s’estudiava el firmament, fa quatre dies hem tingut el fet de les vacunes de la covid. Per més que el nom de vacuna li ve del de vaca i que va ser «descoberta» fa més de dos-cents anys gràcies a una pràctica dels pagesos britànics.
Va ser un metge, de nom Edward Jenner, que va observar que els ramaders del seu poble infectats de la pigota de les vaques -lleu per als humans- se sabien immunitzats contra l’altra, la pigota dels humans, que en aquell temps causava estralls. Idò així i tot, per més morts que ha provocat la covid quan no tenia vacuna, encara hi ha gent que no creu en els seus efectes positius.
Poques diferències es podria dir de tantes coses, des de l’ús del petroli fins a l’energia nuclear passant per la Declaració Universal dels Drets Humans. Un «invent» de la mala consciència de la Segona Guerra Mundial, creat amb la voluntat de defensar les persones dels abusos del poder. Que tan sovint està disposat a esclafar la gent en nom de valors superiors de la seva invenció.
Per més que no ha evitat que continuàs la repressió de l’opositor o el dissident, ni que sigui per qüestions tan íntimes com la identitat de sexe. Ni les guerres, com ara podem veure a Ucraïna, on el patiment de la gent, la violència i el terror, són poques diferències com els d’aquella guerra que va provocar el cop d’estat del general Franco.
La llista d’estats que no respecten els Drets Humans és tan llarga que ara no la recitarem. Però aquí mateix, si alguna vergonya no pot amagar l’Estat espanyol, és el caramull d’advertiments que ha rebut, en aquesta etapa anomenada de «democràcia plena», per no tenir-los gaire present. Denúncies de les comissions de les Nacions Unides i dels tribunals europeus. I tothom callant...
Però avui no volia parlar de les malifetes que mos empassam cada dia sinó d’un invent concret que no és que sigui ben bé nou. Però que, com aquell qui diu, acaba d’arribar als ordinadors casolans. I que en conseqüència, és del màxim interès per a les multinacionals que dominen les xarxes socials.
No és un secret que la humanitat actual consumeix més discurs mediàtic que cap altra cosa i que és des de l’anonimat o els noms tapadora d’internet, que penetren a la societat les idees més interessades i, sovint, malicioses. Per volum, no són els lladres que pul·lulen per internet els més perillosos.
Ho són aquells que menteixen amb la intenció de canviar els estats d’opinió. De fer-nos combregar amb rodes de molí inventant notícies o generalitzant incidents puntuals. I com més doblers tenen, més facilitat per escampar mentides. Per posar un exemple prou conegut, la incidència que van tenir les boles i els rumors falsos, via internet, en la victòria de Trump a les eleccions que el van fer president.
Pràctiques semblants fa estona que són habituals arreu del món. A Espanya, des del discurs racista fins a no considerar legítim l’actual govern. O les calúmnies que van acabar provocant la renúncia del vicepresident Pablo Iglesias. Ho vam viure també en el referèndum català, amb acusacions falses contra els seus dirigents, començant per atribuir-los actes de terrorisme, relacions amb Rússia o l’autoria d’un cop d’estat fins i tot.
Idò ara ja tenim un nou instrument, a la porta de cada ordinador i de cada telèfon mòbil, que pot acabar facilitant encara més totes aquestes pràctiques. És la intel·ligència artificial a l’abast de tothom i de franc. Per més que és, per si mateix, un instrument innovador i positiu, si se’n fa un bon ús, com tants d’altres que ja tenim.
Des de casa s’hi pot accedir i fer qualsevol pregunta. Connectant amb un dels webs que ho faciliten, rebreu resposta escrita -o oral- a tots els dubtes que tingueu sigui quin sigui el tema. Si un al·lot li demana, li farà els treballs de classe. Fins i tot us escriurà un article de premsa, si la cosa us agrada. O us preparà una carta, tant si és de presentació com d’amor...
Només presenta un problema. Que quan la cosa s’escampi, mai no sabreu qui us està fent la feina...
