L’expert en gastronomia Pep Pelfort donà una interessant xerrada al Museu de Menorca sobre la cuina tradicional balear. Explicà que hi ha plats que apareixen i desapareixen, canvien de nom entre illes o tenen noms idèntics, però amb receptes diferents. Del que no parlà, perquè aquest no era el tema de la conferència, és d’alguns àpats de cuina espanyola i internacional que abans estaven presents a gairebé tots els menús i ara han desaparegut.
La ceba caramel·litzada, els risottos o el sushi, dels que fa uns anys molts no n’havíem sentit parlar mai, han desplaçat a menjars que sempre estaven a les cartes dels restaurants. Què se n’ha fet del consomé al jerez que s’oferia com a opció d’entrant per als sopars als hotels? S’han extingit els llenguats a la Molinera? A quin supercongelador han anat a parar tots els còctels de gambes? Han trobat algun element cancerigen als entremesos perquè hagin estat esborrats dels menús? El mateix podem dir dels ous al plat, el tall rodó, l’ànec a la taronja, el meló amb pernil i de postres com els abans omnipresents gelats de crocant, la comtessa, les llimones de La Menorquina, el pastís gelat al whisky, l’arròs amb llet o el pijama.
No cal, tanmateix, reivindicar cap ‘menú nostàlgia’. Els rics menjars de sempre com la paella, la truita de patata o els calamars farcits segueixen ben vius i ho seguiran en el futur quan de la quinoa, el cachopo o els smoothies només en parlarà algun columnista de províncies amb manca d’idees i una mica de temps per perdre.
