A vegades, els menorquins mos convertim en paradigma del principi de contradicció: som els més protectors de la natura i estem convençuts que el canvi climàtic és un perill real i imminent, però sempre trobam motius per criticar els parcs fotovoltaics i els molins de vent, que són dues de les principals eines per baratar el model de protecció de l’energia i protegir la biosfera, de la que en som reserva.
Els molins no els hem volgut a terra pel seu impacte paisatgístic. Després d’anys de propostes, mos hem quedat amb els quatre de Milà, obsolets, i amb la perspectiva de la seva substitució per uns de nous més alts i potents.
Ara podríem perdre el tren dels molins a la mar. El Pla aprovat pel Govern de l’Estat estableix les dues zones de Menorca aptes per a ubicar els aerogeneradors marins. Són les dues úniques zones a les Balears. El que podria ser una oportunitat desperta poques passions. De fet, el nostre pla Menorca 2030 no preveu la instal·lació de molins a la mar.
El Govern ha previst cinc zones a prop de la costa espanyola per ubicar els parcs marins. Ja s’han presentat 45 projectes al Ministeri: Canàries (25), Galícia (9), Catalunya (6) y Andalusia (4). L’única zona que encara no té cap proposta concreta és Menorca. Moltes grans empreses del sector energètic en són les promotores: Bluefloat Energy, Sener, Enerocean, Greenalia, Acciona, Iberdrola, Equinor, Naturgy, RWE, Capital Energy, Ferrovial, Grupo Cobra, Iberblue Wind, Esdras Automática, Saitec, Ocean Winds, Grupo Magtel i Abei Energy.
Europa aposta per aquest sistema de generar energies netes. Vol passar de 12 GW actuals a 60 el 2030, tres dels quals serien per Espanya, segons el full de ruta de l’eòlica marina que ja es va dissenyar el 2021.
Si Menorca realment vol apostar per aquest tipus de generació d’energia no hauria d’esperar que toqui la loteria, sinó ser capaç de promoure i gestionar.
