«Llibre de virtuts e de pecats» de Ramon Llull
Els pecats solen tenir conseqüències nefastes. Avui en dia no es xerra molt de pecats, sembla cosa desfasada. Ens incomoda el sentiment de culpa i volem viure despreocupats i fer el que ens doni la gana. Mentalitat més individualista (egoista) que comunitària o social. En canvi, som bastant gregaris i influenciables. Paradoxes de la vida. Solem menysprear allò que ens fa pensar. La història, per exemple. O la filosofia. Vivim a l’època de la imatge fugaç i del consum ràpid. Els pecats capitals són set i cadascun ve associat amb la seva penitència. La ira i la vessa mos foten bastant. Segons Ramon Llull, l’avarícia engendra guerra. Molts volen acabar amb les conseqüències desastroses de la guerra, però no van a la causa que les provoca. Un afany desmesurat de posseir, acaparar i comandar. Encara que la ignorància i l’estupidesa no es consideren pecats, de moment, també ens fan la guitza i hem que patir molt a causa d’elles.
Ens costa reconèixer que som fills de les interminables guerres que hi ha hagut. I també de desgràcies naturals. D’una lluita aferrissada per la supervivència, el domini, el territori. La guerra de Troia és famosa gràcies a la literatura. Després de la mort i destrucció de milers o milions de persones, solen aparèixer una Ilíada i una Odissea que només podran llegir els que han quedat vius o els seus descendents. La còlera d’Aquil·les ens recorda que les relacions humanes són una font de disputes inesgotables. La guerra de la Independència espanyola va quedar reflectida a les pintures de Goya. La Guerra Civil va causar més de mig milió de morts. No aprenem. Seguim tropissant amb la pedra de l’odi que ens fa creure que aconseguirem grans coses si seguim aquest camí. Simplificar sol ser freqüent quan xerram de coses que ni tan sols entenem. La ignorància té molta difusió.
La paraula enemic ve del llatí inimicus que significa «no amic». Quan deixa de ser una qüestió personal o privada, els romans parlaven d’hostis. L’hostilitat ja pot ser entre països i exèrcits. Una cosa molt més organitzada col·lectivament. No és igual adversari que enemic. Ningú neix amb enemics. És una realitat que construïm o ens trobem quan vivim en societat. Hi ha experts en crear enemics per diferents tipus d’interessos. A la II Guerra Mundial van morir entre 40 i 50 milions de persones. La Unió Europea es va fundar amb la idea que no hi tornàs a haver una devastació com aquella. I aquí esteim avui, amb la indústria armamentística a ple funcionament per fer front a Putin i la invasió d’Ucraïna. Ningú vol la guerra, però tampoc vol que envaeixin ca seva. Només la caritat engendra pau, però no volem ser caritatius. Preferim ser competitius. Caritas ve del llatí i vol dir «amor». Els Beatles cantaven «All you need is love». Era l’època hippie, quan els joves es rebel·laven contra la guerra del Vietnam, començava la revolució sexual i triomfava la cançó protesta. Jo em vaig deixar els cabells llargs.
En Bob Dylan demanava: «Quantes morts seran necessàries per veure que ja ha mort massa gent?». M’agradaria tenir una resposta però, malauradament, encara no he après a llegir en el vent.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.