A molts de joves els costa entendre com podíem viure abans que els mòbils s’escampassin per totes les butxaques. Com als que no ho som tant, de joves, ens costa entendre com es podia viure abans de l’arribada de l’electricitat. Però és que els humans som uns animals adaptables a bonibé totes les situacions.
Així que, en realitat, la cosa que té mèrit és la contrària: que ens vam adaptar a l’electricitat com ens hem adaptat al mòbil i a totes les altres novetats. I en els anys que venen, si som vius, ens haurem d’adaptar a moltes més. Encara que n’hi ha que són de més mal pair i que costaran d’assimilar.
Com diu un amic meu, psicòleg prestigiós, la ment humana està més preparada per reaccionar que no per reflexionar. I la cosa es posa en evidència cada vegada que ens enfrontam a una situació de pànic. Si enmig d’una conferència apareix un lleó a la sala, és poc probable que el públic es posi a reflexionar sobre la situació. Més tost, intentarà fugir per cames.
Fins ara, l’única cosa fiable era la imatge. Les paraules podien mentir, els discursos amagaven interessos, però la imatge era la prova de la veritat. Fins i tot el cristianisme més primerenc ho va tenir present amb el relat de l’aparició de Jesucrist a sant Tomàs.
Esteim farts de sentir que «una imatge val més que mil paraules». I aquesta convicció l’ha explotat tothom que tenia qualque cosa per vendre. Tant si era bona com si era dolenta. Quan la imatge no podia ser més que un dibuix o una estàtua, la cosa era més discutible, però la innocència de la gent, sovint la feia colar. I els estafadors ja ho aprofitaven a betzef.
Però amb l’arribada de la fotografia i del cine, encara ho van tenir més fàcil. Des des mostrar-nos l’èxit de les cremes facials antiarrugues amb imatges d’adolescents que encara no en tenen ni una, fins a exhibir victòries militars amb soldats que ni s’han despentinat.
Més recentment, són coneguts els vídeos d’actes vandàlics de qualsevol racó del món que ens han volgut fer creure que succeïen a Espanya. Una manera de criminalitzar la immigració que ha estat motiu de denúncies contra els simpatitzants de Vox. De la mateixa manera que algunes imatges violentes de la rebel·lió catalana contra els judicis del procés, eren en realitat d’altres bandes.
A partir d’ara, aquestes ments malaltisses disposades a embrutar-ho tot per aconseguir els seus objectius, ho tenen encara més fàcil. Perquè la tecnologia ja permet inventar imatges a demanda, tant si són fotografies com vídeos i amb un cost que és pràcticament zero.
Tothom que vulgui ha pogut veure les fotos de l’expresident Trump abatut per la policia o amb l’uniforme de presidiari. Tot és mentida, però els partidaris del personatge tenen tot el dret a creure «allò que han vist», i amb un realisme que és difícil de contradir.
Així és que ens haurem d’anar acostumant que darrere les imatges hi pot haver tanta mentida com darrere les paraules i a transitar per camins encara més incerts que fins ara. Distingir entre la veritat i la mentida davant una imatge que sembla real, demana molta intel·ligència. I no veig que hi estiguem preparats.
