Hi ha aquell acudit tan vell d’un que arriba a les portes d’una administració pública i com que troba tancat, li pregunta al qui està a la porta. Perdoni, que no treballen a la tarda? El vigilant li respon tot sorneguer: És al matí quan no treballen, a la tarda no hi són!
Malgrat els esforços que s’han fet i els diferents anuncis de modernització i racionalització de l’Administració, la sensació general és que no acabem de millorar quant al rendiment que un espera dels servidors públics. Posar-los tots dins un mateix sac seria injust perquè mestres, bombers, metges o infermeres, per exemple, també formen part d’aquesta maquinària on no van sobrats ni de recursos ni de reforços, però quan penses en els temps d’espera per una prova mèdica o especialment, en l’obtenció d’una autorització o d’un paper qualsevol que entra en un organisme, és desesperant. Un símptoma clar d’aquest embús és intentar establir una comunicació telefònica amb un organisme qualsevol.
Si es traslladessin aquests mateixos tempos d’espera a l’àmbit privat, penso que ja no hi hauria economia. La solució a tots aquests problemes ens van dir que estava en l’accés digital, més però al final, tampoc ha estat així. De mica en mica, s’ha generat una barrera infranquejable per a moltes persones grans que, a més, els darrers temps, han de sortejar l’amenaça real de les estafes via missatges i perills diversos per avisos que no són reals però que espanten a qualsevol. En el camí cap a les eleccions, donar solució a aquestes qüestions tampoc aniria malament a banda de prometre coses que son difícils de creure.
