Els carrers del perfum

Diuen que la flor dels tarongers, és l’olor de la primavera. Quan arriba aquesta època de l’any on la natura esclata per tot arreu, és un plaer passar per segons quins carrers de Maó, on un perfum suau, subtil i dolcenc, impregna l’ambient gràcies a un dels arbres més aromàtics de la Mediterrània. Son només uns quants dies fins que hagi finalitzat la seva floració i tota aquesta flor blanca, coneguda com tarongina i flor de azahar, quedi en terra com un mantell. El carrer Ciutadella, en el tram entre s’Arraval fins ben passat la botiga d’en Miquel i na Maribel, és un d’aquests trams on s’hi coneix. L’altre és S’Arravaleta, a la confluència amb el carrer Nou, que habitualment durant aquesta època flaireja de manera especial i on el diumenge de Sant Jordi, entre parada i parada, semblava talment un jardí a l’aire lliure. Com passa amb els sabors, que són capaços de connectar-nos amb la nostra infància, amb l’olfacte passa exactament el mateix. Fa dies vaig llegir que durant el Mobil Congrés de Barcelona, havien recreat una ruta olfactiva per la ciutat que d’alguna manera, permetia visitar o com a mínim identificar els llocs més significatius de la capital catalana. Les olors recreades d’aquesta ruta olfactiva eren les flors distintives del Park Güell, la xocolata característica del carrer Petritxol, l’olor a Mediterrani de la Barceloneta, les antigues ocelleries de la Rambla repletes de flors, l’encens de la basílica de Santa Maria del Mar o la icònica olor de gespa del Camp Nou. Si ens ho proposéssim, podríem fàcilment posar-nos d’acord per traslladar aquesta experiència olfactiva als nostres pobles i de cadascun, podria néixer una ruta.