De tornada a Menorca des de Madrid, en un vol que va ple fins la bandera, em fa gràcia comprovar com els tòpics sobre l’Illa segueixen vigents tot generant un ideal del que han de ser unes vacances comme il faut a Sa Roqueta.
Menys un servidor i pocs més que anem de feina, la gran majoria de passatgers són turistes amb la missió de passar unes vacances. Els protagonistes de la conversa que m’arriba és una parella amb un nadó ja crescudet, que fa tota la pinta de fer el seu primer viatge amb els seus pares novells. «Tenemos que ir a Macarela» li comenta ella, tot mostrant una foto de la seva guia. «¿Cómo has dicho? ¿Macarela? ¡Suena italiano!», li respon ell. «Me apetece un montón poder ver una puesta de sol y tomarme un mojito. Dicen que los hacen muy buenos porque utilizan una ginebra de allí», afegeix el xicot. «Igual podemos ir a ver lo de San Juan en algún lugar para tomar la caldereta», li proposa ella, mentre el nen comença a sanglotar i tot d’una, s’acaba com un castell de cartes el planning idíl·lic que muntaven.
La veritat és que a mi em feia ganes d’intervenir per explicar que Menorca és molt més que tot això i aprofitar, de passada, per avisar-los que «lo de San Juan» si ho han de cercar, és a Ciutadella la setmana vinent, que s’han cruspit una lletra d’una platja on no hi cap agulla i que més que mojito, és més aviat un gin amb llimonada o una pomada, depenent on la demanin, però que la globalització porta aquesta mena de confusions entre un rom i un destil·lat que s’elabora al port de Maó. Bona sort als informadors turístics!
