Més enllà de la sorpresa i del resultat d’un partit esperpèntic, en què el PP guanya i l’esquerra perd, per mèrits propis, Ciutadella s’enfronta a una situació que no motiva l’optimisme, un pronòstic que els responsables polítics poden fer que no es compleixi.
Primer. La batlessa Juana Mari Pons Torres ha de governar amb minoria. Ni un possible acord amb la regidora de Vox li pot garantir la mínima estabilitat. Per tant, haurà de mirar cap als socialistes, o altres regidors, per pactar qüestions importants perquè el municipi superi la paràlisi i afronti grans temes que té pendents des de fa massa anys. Habitatge social, nou centre de salut, aparcaments, peatonalizació de la plaça des Born, millora de les urbanitzacions turístiques. Sense un mínim consens Ciutadella es veurà sotmesa a la gestió política dels crancs. Juana Mari Pons no ha d’oblidar que l’esquerra va aconseguir 5.979 vots i la dreta 5.306 i que l’abstenció va superar el 50 per cent.
Segon. La falta d’acord entre el PSOE i PSM-Més té la seva lògica. Més enllà de les simpaties o antipaties personals, és una prova que un govern local tancat a la força era pitjor auguri que un govern en minoria del PP. És la prova que els dos grups assumien que el pacte del darrer mandat municipal no va funcionar i això explica en part el pobre balanç de la gestió. Per tant, al final es pot interpretar que no tancar un acord tant en precari és un acte de responsabilitat. Més que una negociació sobre els temes que comparteixen els dos partits s’ha fet pales tot el que els diferencia. Sense confiança entre PSOE i PSM no podien pujar a la mateixa barca sense port de destí, amb moltes possibilitats de naufragi. Per aquest motiu, amb un acord in extremis de compartir la batlia dos anys per cada partit, no va ser possible signar un document de garanties, de compromisos de govern.
Tercer. La ideologia, respectable, no pot ser un obstacle per a la gestió. Ciutadella es mereix sortir de l’enfanga. Basta que les bones paraules del ple d’ahir es compleixin.
