Que la política més propera s’ha convertit en els darrers dies en una mena de pel·lícula d’intriga i suspens, no hi ha cap mena de dubte. Dels girs de guió inesperats del dissabte passat als ajuntaments de Ciutadella i es Mercadal, volent estirar massa la corda fins a rompre’s, al regal que li ha fet el Partit Popular a Vox perquè presideixi una institució com el Parlament, que enguany celebra el quarantè aniversari del seu naixement, poden fer que a la nova legislatura, més que recordar-nos a Hitchcock, ens evoqui directament a Tarantino.
Jo espero que l’aire condicionat no els falli perquè pronostico sessions d’alt voltatge amb unes temperatures més altes que les que ha pronosticat l’Aaemet per aquest estiu. Jo no dic que fins ara seguir la política hagi estat com passar la tarda a un parc d’atraccions amb els teus fills, però només de pensar-hi, fa una mandra que d’aquí a quatre dies es torni a agafar la qüestió cultural, lingüística o la de la unitat de la nació com a caps de cartell d’unes picabaralles que converteixen l’art de la política en un plató televisiu de segones i mentrestant, no es guardin forces pel consens en temes com la connectivitat, el REB, els desenvolupament dels Fons Europeus o la manca d’habitatge, entre moltes altres.
Jo el que vull és poder fer el xubec tranquil i més ara, quan la calor ofega d’una manera que si no tens un aire condicionat o un ventilador ben a prop, estàs llest. Sempre queda el remei de posar-se en remull en algun lloc, però com em deia un amic i amb això li dono tota la raó, el millor moment d’anar a la platja és quan ja marxes. Alerta amb les tintoreres!
