Indicadors

Tinc clar quan l’estiu ha arribat a Menorca quan començo a veure com els intermitents desapareixen de rotondes i cruïlles i es fan una sèrie de girs improvisats a llocs inesperats a mig camí entre la inconsciència i la temptativa de delicte. També quan els taxis agafen aquella velocitat de creuer que sembla que volin, sobretot quan van buits a la recerca del proper client. Enguany he de confessar que he trigat a percebre aquests indicadors que la cosa ja està en marxa. En economia, el que no es pot mesurar no existeix. És una màxima que s’atribueix a un matemàtic britànic que deia també que allò que no es pot mesurar, tampoc es pot millorar. Menorca està plena de petits indicadors que ens donen pistes sobre com funcionen les coses. Cadascú té els seus, no són la foto sencera i pot estar incomplerta però ajuden a tenir un diagnòstic fiable. Enguany la sensació és que la cosa no està tan alegre com l’any passat, sense ser un mal estiu, però parles amb un i altre i et transmeten que no es ven tanta benzina, que les flotes de lloguer de cotxes no van amb l’alegria de l’estiu passat o que hi ha habitacions disponibles i cases turístiques encara per llogar. En fi, que veníem d’unes expectatives altes i ara ens trobem amb la realitat.

Noticias relacionadas

Doble moral

Más noticias relacionadas

El que sí que és un bon indicador que mai falla de l’època que vivim són les escoles d’estiu, que neixen i es multipliquen per auxiliar a les famílies i poder fer de pont entre el final de curs lectiu i el mes d’agost. Una factura que no es pot estalviar on cadascú s’ho manega com pot, avis i tot inclosos, en aquest darrer esforç abans de vacances.