Fa molta calor... i més que en farà! Comença a ser costum en la vida quotidiana trobar gent sufocada, xopa de suor, amb el rostre vermell, morta de calor i a més un poc malhumorada. Alhora quan la calda és intensa, augmenten les queixes dels que no poden evitar-la, ja siguin passatgers a les terminals de l'Aeroport, qualque centre de salut amb l’aire condicionat avariat o treballadors denunciant les altes temperatures i reclamant mesures per refrescar l’ambient en el lloc de feina.
A l’estiu n’ha de fer de calor, és el que toca, de sempre n’ha fet, així tenim la paraula «canícula» que defineix el període d'unes quatre a sis setmanes, que abasta una porció del juliol i gran part de l'agost, durant el qual solia fer molta calentor. Poc a veure amb el que tenim actualment: onades de calor contínues, nits tropicals, segons les xifres dels serveis de meteorologia la calidesa estival comença el maig i té més durada que mai, acabant l’octubre. També es sobrepassen els rècords de temperatures màximes i es clar, tot junt dona lloc a repercussions en la nostra vida diària.
I mira que fa dècades que els que en saben ens anaven avisant! que aquesta situació d’escalfament global ve provocada per les emissions de gasos d’efecte hivernacle... però si ens ho van dir! Fa poc, el 2019, onze mil científics de 153 països van tornar a demanar que es prenguessin les mesures necessàries per aturar el que deien emergència climàtica, ja que la destrucció dels ecosistemes havia arribat a un punt, que afectava la capacitat del planeta d’autoregular-se. El que els il·lustrats homes i dones de ciència van afirmat durant anys, és avui una realitat, és factible comprovar-ho i el futur que ens espera ja és aquí.
Queda clara la necessitat que tant els governs de les grans potències, com els autonòmics i municipals actuïn urgentment i amb més contundència. Per la nostra part als ciutadans/nes la queixa i el lament per la calor tòrrida que patim, no ens allibera de tenir responsabilitat en les nostres decisions. Per exemple, el partit republicà i els votants de Trump van ser en part causants, que en els USA es tornés a pol·luir l’atmosfera utilitzant el carbó com a combustible.
En qualsevol país on hi ha eleccions una part del debat l’ocupen les mesures que s’han de prendre per reduir l’emergència climàtica. Actualment la majoria dels votants o s’abstenen o tenen preferència, per les opcions conservadores favorables a l’economia basada en el creixement econòmic i per tant amb un major impacte sobre el clima.
A Balears els principals sectors emissors de gasos d’efecte hivernacle són la generació d’energia i el transport, ja que junts generen el 80% de les emissions. Doncs les formacions polítiques que ens governaran son partidàries de permetre la massificació turística, un augment desmesurat del transport aeri i marítim (en dies punta hi ha un vol cada 5 minuts) de no minvar l’entrada als ports de tants creuers, ni disminuir la quantitat de cotxes, (només de lloguer a Balears n’hi ha comptabilitzada una flota de 90.000) sinó de posar-ne més i circulant a més velocitat a grans carreteres i dins els pobles. Tampoc creuen gaire en la promoció de la bicicleta, es a dir, tot junt més emissions i més calor.
Per altra banda els partits o opcions polítiques que preferien aplicar «una transició ecològica», centrar-se en el benestar humà i no en el producte interior brut, alentint l’augment de població, superant la via turística del creixement, atenuant el flux de visitants, racionalitzant l’oferta, no atendre una demanda desmesurada... En definitiva tota aquesta filosofia que suposa fer canvis importants en la manera de viure, no ha obtingut el govern.
Si vostè apreciat lector/a s’absté o vota a la dreta de la dreta, als que qüestionen les afirmacions de la comunitat científica i neguen el canvi climàtic com qui nega la llei de la gravetat, els que renuncien a acords, compromisos o declaracions pel clima... Amb aquests precisament s'albira un agreujament de l’escalfament global.
En conseqüència no sé de què es lamenta, per una banda no vol que s’agreugi la bullentor del Planeta, emperò per l’altra dona el seu vot als que amb les seves polítiques més el provoquen. Com diuen a Mallorca: «I així de que et queixes pardal».
