La convocatòria d’unes noves eleccions generals és una opció molt probable. Els resultats no deixen governar el PP amb Vox i ho posen molt difícil a PSOE i Sumar, que han de comptar amb el vot favorable d’almenys dos dels set diputats de Junts, el partit de Puigdemont que cerca l’enfrontament amb Espanya. La repetició electoral és un dels símptomes de la inestabilitat política, que contamina les administracions públiques. Els partits traspassen als ciutadans la solució del problema que ells mateixos han creat. Volen que l’estabilitat la donin els votants, com si ells no siguin culpables de la crisi del sistema. La democràcia no es defensa només amb el vot, sinó sobretot amb una actuació responsable dels representants polítics.
El pas del bipartidisme a la política de blocs crea un problema real: la dificultat per accedir al Govern en una sola votació i la dependència excessiva dels partits minoritaris i dels socis més radicals. Aquest problema no el resoldran els ciutadans, que tenen tot el dret a votar el que els hi sembli. Ho haurien d’afrontar els partits polítics.
Són possibles avui els pactes d’estat per qüestions fonamentals? És evident que són necessaris, però la realitat demostra cada dia que els blocs només practiquen les polítiques d’enfrontament, quan s’ha vist reiteradament que no aporten res de bo. Electoralment són insuficients.
Un pacte d’estat per revisar la llei electoral seria convenient. Fer-ho per donar estabilitat a l’alternança i assegurant la representativitat de les minories és tot un repte. Un altre pacte d’estat hauria de ser el de Catalunya. Ara és un bon moment, quan el vot independentista ha estat del 27% a les generals, el més baix des de la crisi del referèndum de 2017. Avançar en aquestes dues qüestions ajudaria a pacificar la política en aquest país i no deixar la iniciativa a aquells líders que només s’alimenten de la confrontació, l’exclusió, l’odi, i el llenguatge agressiu. Si això és el que sembrem, ja podem imaginar quina serà la collita.
