Per deferència a una lectora que vaig visitar diumenge de Sant Cristòfol, aclariré que el conseller de la cosa ho és del govern de totes les Islas del Tocho i, en conseqüència, té el despatx a l’illa Grossa. Una de les tres illes restants està situada més al nord i per açò és de nom illa del Nord, antigament de les Vaques.
En el capítol anterior, el conseller havia quedat capolat pels resultats electorals de diumenge. Ni el frit mallorquí que li havia preparat la mare del seu assessor no el podia animar. I per paga encara no havia fet una forquillada que ja se’l va envelar tot per damunt i es va tacar els calçons.
Però com sempre sol succeir, enmig de la desgràcia s’encén una llumeta: l’inspector comissari de l’altre partit del conseller (el del «jinete de la barba serrana y el brazo en alto») ja havia donat permís perquè na Nataixa s’incorporàs a la conselleria com a auxiliar administrativa.
- Quin gran dia que tenim avui! -va exclamar el conseller al seu assessor quan el va veure entrar per la porta del despatx- Me sent ple d’energia positiva.
I com que un bon assessor sempre ha de fer veure que està al corrent de tot, en Juan Pelayo Bendinat va simular un somriure beneit, a l’espera de saber què li havia agafat al conseller.
- Primer -va continuar el conseller mentre donava bots a la cadira de content que estava-, na Nataixa arriba avui. Segon, es nostro Emèrit s’ha proclamat campió de ses regates de Xanxanxo o com li diguin, i sa seva filla, segona guanyadora...
L’assessor es va posar a picar de mans, com li correspon a un assessor en aquests casos.
- I han guanyat amb uns velers que amb so nom ho diven tot: «Bribón» i «Alibabá» -va afegir el conseller-. Què trobes? Aquesta monarquia sempre cuida es detalls.
- I tant, conseller, no podien haver triat uns noms més encertats -va afirmar l’assessor mentre movia el cap per amunt i per avall.
- I encara n’hi ha una altra, de bona notícia -va cridar el conseller, activat per la seva energia positiva-. Es nostro apreciat comissari Villarejo ja és as carrer. Li han caigut 19 anys de presó per tant de delicte, però el jutge que l’ha jutjat, en es jutjat, l’ha posat en llibertat. No me negaràs que tenim un poder judicial que sap allò que fa.
- I tant -va repetir l’assessor-. En aquest país la justícia és igual per a tothom.
- Hauries de comprar un bon ram de flors per quan arribi na Nataixa -va continuar el conseller, que és evident que anava per feina de govern-. I enviar un whatsap al comissari Villarejo que digui «Felicidades, compañero. Hoy por ti y mañana por mí».
- Vol dir que és prudent enviar un missatge així per whatsap? -es va atrevir a dir en Juan Pelayo- Pensi que en qualsevol país que no fos aquest, tenir relacions amb un delinqüent com ell seria motiu de cessament. Seria tan gros com haver-se fet una foto amb un narcotraficant...
- Ca -va respondre el conseller com si s’espolsàs les mosques-. No passis pena per això. Que és que tu no has llegit ses declaracions des president de s’illa del Nord?
- Vol dir aquell a qui li vam embardar una consellera de s’altre partit nostro? -va respondre l’assessor, que era evident que no llegia les declaracions dels governs de segona.
- Mem! Idò les hauries de llegir, perquè exposa una teoria molt interessant -va continuar el conseller de la cosa evidentment molest-. Diu que un governant pot publicar el disbarat que li roti sempre que aclareixi que no ho diu com a governant.
- Vam si n’aprens -va continuar el conseller davant el silenci de l’assessor-. Aquesta va ser la cosa més concreta que va dir en tres pàgines d’entrevista-. I tu ni ho has llegit ni m’has tornat a dur aquell frit tan bo que fa ta mare. Quin assessor que tenc!
