Aquesta temporada turística no és com la de l’any passat. És bona, però la pressió ha baixat. Es pot parlar de massificació, però no tant com a l’estiu de 2022, que va ser excepcional. És difícil assegurar que l’activitat no és tan intensa quan els aparcaments de les platges verges es tanquen des de primera hora, la de Cala Mitjana és com les dels TBO d’Ibáñez, no es pot aparcar a Cala Galdana i s’anul·len allà reserves de restaurants, hi ha més accidents i succeïts, els vespres costa trobar taula a molts restaurants. Però aquesta situació és l’habitual del mes d’agost des de fa molts anys. Acostumats a viure sense memòria, sembla que el que es produeix avui no havia passat mai.
Hem tornat, parcialment, al model d’abans. Els hotels de costa s’omplen de turistes que gairebé no surten i no saturen. Que nou de cada deu empreses de lloguer de cotxes diguin que el mes de juliol han facturat menys que l’any passat és significatiu i no ho explica només que hi hagi més oferta. Amb diferències, la majoria de sectors constaten que facturen menys que l’estiu passat.
El que sí ha crescut és el turisme de luxe. També hi ha prou indicadors. Els iots de gran eslora que amarren als ports de l’Illa, la bona resposta a festivals que cobren entrades a preus elevats, els avions privats que arriben, i la ja consolidada presència de residents temporals amb propietats d’alt nivell, especialment francesos, que tenen un efecte de reclam en aquest mercat.
Allargar la temporada, com es va fer el 2022, no és un objectiu assolit. Els bons resultats es mesuren per l’activitat de maig i octubre. Que Vueling es mostri partidària de renunciar als 400.000 euros de subvenció per mantenir les rutes a París i Londres a l’hivern és un altre indicador de la feina que queda per fer per consolidar un canvi de model que alguns pensaven que ja s’havia donat. Estem enfora de l’objectiu.
