El temari és una cosa estàtica de fets passats o descobriments que ja coneixem. No ens podem examinar d’allò que no ha succeït o que està passant ara mateix. El futur és molt subjectiu i sembla que sempre el tindrem per davant. Bé, uns en tenen (els que estan vius) i altres no. El futur també s’acabarà algun dia. Ens anam menjant el demà contínuament, convertint-lo en passat, records, oblit, no res. Sí, amics, el present és una digestió constant de tot allò que ens alimenta i si no la fas com toca, pots patir una indigestió molt molesta que et provoqui estrenyiment o diarrea mental.
M’ha agradat llegir el número de Quaderns de Folklore titulat: «Ciutadella quan érem joves i infants». És com passar davant l’aparador de Ca’n Sturla i veure tantes fotos antigues, imatges d’en primer, en blanc i negre, quan jo encara no havia nascut i no tenia cap preocupació. Perquè per tenir preocupacions, primer has de néixer.
- No passis tanta pena. Hi ha coses que no tenen remei.
- Vivim temps líquids i freds, ideals per a l’estiu…
- Aniràs al concert?
- Sí, vaig comprar les entrades per internet… I tu al Foro Illa del Rei? Aquesta vegada anirà sobre joves…
Quan érem joves es refereix a un lloc (o un temps) on no tornarem mai. Enyorar-lo no serveix de res, però recordar-lo sí. Les coses ja no són com abans, diu l’avi. Alguns han partit per sempre i els altres els seguirem en qualsevol moment. Per açò, estar viu és una gran sort. Donem gràcies a Déu! Per malament que vagi, sempre pots fer alguna cosa. És ver que la situació està molt enrevessada i quan deixes passar una oportunitat ja no torna. Però no escalivam. Si t’enganen una vegada, la culpa és del mentider, però la segona… o la cinquena vegada, la culpa és teva. Maite Salord, a una entrevista que li fan a «Es Diari», cita a Joan Fuster i diu: «Si no fas política, la faran contra tu». Hi ha frases que són reversibles i les pot citar tothom. Esteim acostumats a fer política contra algú. Cultura d’enfrontament i d’exclusió. Estic fart de guerres i de sang vessada per tot arreu. Milers i milers moren, mentre els altres estiuegem. T’has d’aïllar un poc o no podries viure de l’angoixa. Exèrcits privats, mercenaris sanguinaris, fabricants i venedors d’armes de destrucció massiva, drons molt cabrons. Quan érem joves sentiem parlar del Vietnam, d’Hiroshima i Nagasaki, de la guerra del Golf... La indústria de matar és rendible: l’odi genera beneficis.
- Què penses fer demà?
- No me’n xerris del demà, que no sabem si arribarà.
- Coneixes algú que sigui vell sense haver estat jove?
Un cos no es pot mantenir sempre igual. Tot ha canviat i s’ha anat transformant. Ara mateix ens està passant que les sofisticades eines que inventam alteren la nostra vida i costums quasi sense adonar-nos. Esteim a un món multipolar on tot s’ha fragmentat. Els vells han de deixar el relleu als joves. La joventut s’acabarà segur però, afortunadament, sempre hi ha joves nous.
