Josep Bagur Torres20/08/23 4:00
TW

Tot té una dimensió política, també la llengua, i aquest fet no és necessàriament negatiu. Vol dir que la política s’ha d’interessar per la llengua, aplicar mesures per conservar-la en un bon estat de salut, protegir-la quan hi ha risc que el seu ús vagi minvant. El que consider que no és tan legítim és utilitzar la lllengua per estratègies i objectius polítics que no tenen res a veure amb l’idioma. La dreta política, especialment la més dretana, contraposa el menorquí al català, sense cap criteri científic, per donar una coça a l’independentisme. Defensar «lo nostro» dividint la llengua en termes municipals (a sa Pobla no rallen igual que a Ferreries) és empobrir el nostre idioma. Una de les conseqüències és el que explicava el bisbe Sebastià Taltavull a la Universitat Catalana d’Estiu: ha rebut cartes intimidatòries per dir missa en català.

Noticias relacionadas
Josep Bagur Torres

Lo que es de todos no es de nadie

Más noticias relacionadas

Però ara es dona un altre exemple d’ús polític inadequat de la llengua, l’acord amb els partits independentistes per donar al PSOE la presidència del Congrés i la majoria de la Mesa. Francina Armengol permetrà ara que s’empri el català, l’euskera i el gallec a les intervencions dels diputats als plens i comissions parlamentàries, cosa que no va fer la catalana socialista que la precedí, Meritxell Batet. El reglament de la cambra no prohibia l’ús de totes les llengues oficials, però la presidenta no ho permetia. Crec que la principal funció de totes les llengues és facilitar la comunicació entre les persones i fer arribar els missatges que un vol donar amb eficàcia als receptors. Pens que si hi ha una llengua comuna, el castellà, que tothom parla i entén és la que s’hauria de fer servir principalment, no de forma excloent, al Congrés, per una bona comunicació i perquè els que seguim l’activitat parlamentària no haguem d’escoltar traduccions de llengues que coneixem. Una cosa és fer un discurs sobre un fet cultural en una llengua d’un territori i una altra debatre una llei d’habitatge en quatre idiomes. Una mica més de sentit comú i protegir les llengues de les estratègies politiques.