En el capítol anterior el conseller de la cosa es mostrava preocupat amb l’altre partit seu, el que no governa però sí que comanda. I és que aquells al·lots entremaliats tenen frissera per acabar amb la llengua que es ralla a les Illes del Totxo des de fa vuit-cents anys. I en canvi el conseller, per més que té el mateix propòsit, és més partidari d’anar a poc a poc perquè ningú no es reboti pel camí.
Però avui no és dia de reflexions tan profundes, perquè el conseller ha arribat al despatx botant i cridant d’alegria, i amb un banderot tan gros que no passava per la porta. Ja es poden pensar quin.
El seu assessor, que estava redactant un decret perquè els promotors s’engreixin fent les cases més altes i els pisos més petits, s’ha espantat i tot. Més que quan el conseller de la cosa li va dir que havia d’incorporar al decret el «coliving» i el «cohousing» com si fossin la gran solució de la manca d’habitatge per als indígenes.
- No a l’amnistia i aquell, al «paredón»! -continuava cridant el conseller mentre s’asseia a la seva poltrona.
- Idò, conseller -va fer l’assessor-, el veig molt content, avui. Així que vostè també va anar a la manifestació de diumenge, eh?
- I tu què trobes? -va respondre el conseller, satisfet-. Anada i tornada amb avió i dietes pagades. Jo ho don tot per estalonar els nostros «kefes». No a l’amnistia i aquell, al «paredón»!
- I també hi devia haver la presidenta de la capital de la «verbena de la Paloma» -va irrompre na Nataixa Rasputinova, que encara que ningú no havia reparat amb ella, estava asseguda en el seu racó revisant la llista de mafiosos russos.
- Mem! -va exclamar el conseller- I tant que hi era, i a primera fila. La més guapa i la més llengua llarga de tot el partit.
- Sí, sí -va respondre la Nataixa amb cara d’oi-, la mateixa que quan la covid se li van morir 7.291 ancians a les residències, sense autorització d’anar als hospitals si no tenien mútua privada.
- Natatxa! -va reaccionar el conseller- No me vulguis espanyar la festa! Açò que dius tothom sap que és ver, però és el passat, i el passat s’ha d’oblidar. Com la llei de la Memòria Democràtica. No a l’amnistia i aquell, al «paredón»!
- Llàstima que no hi hagués tanta gent com s’esperaven, a la manifestació -va dir, fluixet, l’assessor amb la bona intenció de canviar de tema, per més que encara no ho havia dit i ja va veure que l’havia vessat.
- Però què dius? -es va indignar el conseller, mentre l’assessor s’amagava darrere els paperots que li tocava redactar- Si allà hi havia Espanya sencera i uns quants catalans...
- Va, conseller -es va animar na Nataixa-. Si tothom ho sap, que a la tele de la «capital del Reino» van posar les imatges d’un altre any per dissimular el fracàs...
- Això també és ver -va reconèixer el conseller, mentre estrenyia el culet a la poltrona-, però va ser per un problema informàtic. Ja se sap que la informàtica sempre fa males passades.
L’espia avui s’ho mirava tot des d’un punt privilegiat, dalt de tot del banderot del conseller. I van estar a punt de descobrir-lo, de tantes ganes de riure que li van agafar.
- Prou de xàtxara -va esclatar el conseller- que aquí venim a governar i ja fa una bona estona que no ho feim. Avam, Juan Pelayo -va continuar mentre es recomponia el corbatot-, quina l’han feta avui els nostros saigs a les illes menors?
- Sí, conseller -va responde l’assessor-, aquí tenc l’informe del dia, revisat i aprovat pel comissari de l’altre partit nostro. Destaca una iniciativa molt interessant a l’Illa del Nord, un pla per aprofitat millor l’aigua.
- No m’estranya -va dir el conseller amb posat de patriarca tolerant-, amb tantes piscines com tenen.
- I les que encara no hi ha -va afegir l’assessor-. Ja coneix el permís de construcció de no sé quants de xalets nous, tots amb piscina. I les habitacions dels hotels bons, també, amb l’avantatge que hi ha un precedent de l’anterior govern. I en els hotels rurals, també una piscina per habitació, però perquè sembli més rústic en diven dipòsits.
- Açò sí que és tenir empenta -va replicar conseller, satisfet-. Però li haurem de recordar a aquest saig que és molt important que els indígenes estalviïn aigua.
