L’altre dia llegia que els joves ja no parlen del temps a l’ascensor. Les noves generacions interpreten els espais públics com indrets incòmodes per mantenir converses ni que siguin intranscendents com constatar que plou o fa sol. S’hi barreja una mica de tot amb aquest canvi d’actitud. D’ençà que és una cosa que no va amb ells, que obrir conversa amb un desconegut no porta cap benefici i en tot cas, pot ser fins i tot perillós. També hi ha la vergonya com a factor a tenir en compte o fins i tot, un argument nou basat en el fet de sentir-se molestat o interromput, ja que aprofitem per consultar el nostre mòbil. Sigui per una cosa o sigui per l’altra, qui surt perdent és l’individu i les noves generacions que van fent passes enrere cap a la caverna, de la qual fa dos mil anys Plató ens va fer sortir a tots i vint-i-cinc segles després, hi estem tornant a entrar.
Xubec
El temps i l’ascensor
19/10/23 4:01
También en Opinión
- «¿Salir mujeres en Sant Joan? Eso debemos decidirlo las payesas»
- El centinela de las plazas españolas del norte de África que lleva nombre menorquín
- El peligro de una zanja recién cubierta para una furgoneta en Cala en Blanes
- Catalina Pons: «Al campo de Menorca no se le da el valor necesario para vivir dignamente»
- El Consell se plantea no renovar las licencias de alquiler turístico en los cascos urbanos