L’associació Soca de Mots que ha salvat la glosa de Menorca, amb empenta i saba nova, ha reconegut el compromís de Pilar Pons Barber amb aquest patrimoni immaterial de la nostra cultura.
Els acudits i l’enginy els va aprendre, de ben petita, na Pilar, de son pare, Joan Pons Pons, que li va ensenyar l’art de la creació poètica improvisada mitjançant la paraula viva.
Soca de Mots ha homenatjat a qui, a partir dels anys 80, va enriquir la glosa menorquina en aportar-hi la primera mirada i sensibilitats femenines, la primera veu de dona glosadora.
Perquè, Paula Vivó Miret, na Vivona, filla de mestre Josep Vivó, nascuda el 1758, forma part del mite del glosat de Menorca, tot i que avui recordam la seva famosa resposta:
«I sí que en som sa seua fia
per defensar-lo si perd:
que en sap més ell quan somia
que vós quan estau despert».
En els glosats organitzats per l’Associació de Vesins Camí d’en Barrotes, a Maó, Pilar Pons Barber hi participava amb els també pioners d’aquesta recuperació Miquel Ametller i Esteve Barceló, junt amb el sonador de porgueres Toni Pons, fill del recordat Josep Pons Lluch.
En l’homenatge van intervenir una altra dona glosadora, Annabel Villalonga, que és l’actual presidenta de Soca de Mots, i Miquel Àngel Marquès, del Centre d’Estudis Locals d’Alaior, que van destacar la trajectòria cívica, la senzillesa i la valentia de Pilar en incorporar-se a un món dominat pels homes. Emprenedora i activa, fins a la seva retirada en un glosat as Castell el 2017, va presidir l’associació Soca de Mots.
Recuperam, per afegir-nos a aquest homenatge, la reflexió de Joan F. López Casasnovas, al «Diari de Balears» (3-12-2004): «Els glosats, la literatura repentista, són una gran manifestació d’intel·ligència verbal. Els glosadors en diuen tenir acudit. Les agudes respostes i les metàfores quintaessències de la saviesa feien forat en la memòria de la gent i hi romanien vives».
