TW

Ho ha demostrat en la crisi balear provocada per la seva posició radical en relació al projecte de lliure elecció de llengua als centres escolars. El diputat menorquí, Siscu Cardona, que durant la campanya electoral no es va mostrar precisament com un moderat, ha decidit dimitir perquè no considera que el seu partit sigui responsable amb l’acord de govern signat amb el PP. Més que facilitar el Govern el partit de Jorge Campos, sempre a l’ombra, i Idoia Ribas només pensa en l’estratègia de captar el vot populista dels antisistema. No l’interesssa que el Govern governi, sinó que ells no perdin la quota de poder, no sé si per raons econòmiques (com tampoc diu que ho sap Cardona a l’entrevista d’ahir). El PP, que fins ara sempre ha repetit, i encara ho diu, que complirà amb els 110 punts de l’acord amb Vox, fa bé si manté l’actitud de posar límits i no cedir davant la pressió dels seus socis no gaire amics. Escoltar l’oferiment d’abstenció dels socialistes a la proposta de sostre de despesa és un avís, de curt recorregut.

Organitzar la lliure elecció de llengua a tots els centres docents, que a mi em sembla un disbarat, és un dels punts de l’acord de govern i el PP i Vox tenen dret a aplicar-la. Però no es pot fer en un curs i mig i tampoc es pot fer sense preveure què costarà. La presidenta Marga Prohens ja ho va dir en una de les seves escapades a Madrid. S’ha de fer de forma progressiva per assumir el cost que ha de representar. Quantes línies s’hauran de duplicar per oferir als pares el dret d’elecció de llengua? Es complirà l’Estatut en relació a la protecció del català i de les modalitats insulars? Com evitaran Prohens i Vera una protesta dels docents si estiren massa la corda?

Noticias relacionadas

Ara hi hauria una crisi de govern important, possiblement la primera d’una col·lecció. Tal vegada les posicions radicals de Vox trobaran com a resposta la moderació del PP. Els partits de l’oposició haurien de veure-hi també una oportunitat.

A Menorca, Vox és un partit sense estructura ni lideratge. En canvi forma part de l’equip de govern insular. A diferència del debat al Parlament sobre la gobernabilitat, aquí el problema precisament és la paràlisi de l’àrea d’habitatge que gestiona la consellera de Vox. I aquesta és l’òptica des de la que s’ha de mirar el panorama polític: l’eficàcia de la gestió i el resultat de les decisions. Als partits també se’ls hi posa nota.