En el capítol anterior el conseller de la cosa tenia una maldecapada d’aquelles que no curen ni el conyac amb llet calenta. I és que l’altre partit seu, el que no governa però sí que comanda, l’havia castigat tancant l’aixeta dels doblers precisament ara que només feia cent dies que governaven.
La causa era que ells, els de l’altre partit seu, tenien tanta frissera per acabar amb la llengua de les illes aquelles, que anaven a la desesperada. I en canvi el conseller era més partidari de fer-ho a poc a poc. Ja havia patit la rebel·lió del professorat en un mandat anterior i ara no la volia tornar a cagar.
Per açò defensava el mètode del «diferencialisme lingüístic» (quin nom!), consistent en anar-se distanciant de la llengua comuna -el català- a partir del dialectalisme més acientífic, tot i la feruma que la cosa ja feia d’entrada. El mal és que no hi havia manera de negociar-ho amb l’altre partit seu des que s’havia convertit en un berious de faccions enfrontades.
Per paga, l’experiment del seu comissari de cultura a l’Illa del Nord, havia fracassat. Els llibreters de l’illa no estaven disposats a permetre que els rebentàs la fira del llibre català que celebraven de feia divuit anys.
I per aquests motius, avui el conseller continuava capcot i amb cara de pomes agres. L’espia, que ho observava tot amagat entre els crisantems que lluïa el despatx amb motiu de la diada de Tots Sants, comenta que el va plànyer i tot.
- Ai, Nataixa -va dir el conseller a la seva secretària- avam si me dones una bona notícia, que estic a punt de fer els ous en terra.
- Idò miri -va respondre la russa- m’he entrevistat amb uns francesos amb cartera de rus que estan molt animats amb els projectes del partit a l’Illa del Nord.
- Uep, això m’interessa! -va fer el conseller mentre alçava el cap- És que volen construir més hotels amb piscina a cada habitació? Volen aprofitar la meva llei d’altures per fer un altre hotelàs devora aquells dos que tots sabem que no vull rebaixar...?
- No, és açò, conseller, no és açò -va respondre na Nataixa-. Aquests francesos són més fins. Allò que volen ells és que s’aprovi ben prest el projecte de transformació del camí que dona la volta a l’Illa del Nord.
- Ah! -va fer el conseller mentre movia el gerro dels crisantems perquè no li deixava veure la secretària, amb tan poca manya que va estar a punt de fer caure l’espia del capoll on s’havia amagat- Això és cosa del nostre president en aquella illa... Però si la cosa va de fer-hi anar més turistes, ja m’agrada.
- Jo no ho tindria tan clar, conseller -va replicar na Nataixa-. De la manera que va el món, tothom opina que tocaria frenar, si no volem que rebenti tot.
- I tu que ho trobes! -es va rebel·lar el conseller, una mica més deixondit- Encara me diràs que t’agrada la llei aquesta dels que encara governen a Madrit, que volen suprimir els vols innecessaris dins la Península.
- Diven que és per reduir la contaminació innecessària que provoquen -es va atrevir a dir en Juan Pelayo, l’assessor- que en aquell moment estava comptant quants de professors més haurien de menester per separar per llengües el al·lots de les illes aquelles- I li bullia el cap.
- Mem! Sou uns traïdors a la causa -va exclamar el conseller, mentre s’alçava fent tombar el gerro dels crisantems, però com que tenia els ulls en blanc no va reparar que l’espia fugia a corrents per amagar-se darrere el banderot que presidia la taula.
- Avam, Nataixa -va continuar l’homo mentre se tornava a asseure-. Quin és aquest projecte de l’illa del Nord que dius?
- Sembla que volen fer més divertit el camí que dona la volta a l’illa. Amb «xiringuitos» i cases de pagès que puguin fer d’hotel i restaurants «amb encant». El senderisme no dona doblers i el passeig, en canvi, sí que en dona... I els francesos estan encantats. Tant, que ja estan comprant totes les finques que poden per allà on passa el camí.
- Això sí que pot agradar als meus amics -va sentenciar el conseller posant cara de pensar fort-. I qui diu hotels, per què no qualque discoteca i unes quantes piscines per refrescar els caminants?
- Una gran idea -va afegir l’assessor, disposat a recuperar la confiança del conseller.
