TW

Quan en l’imaginari busquem definicions del que pot voler dir l’art de viure o del que podria descriure millor el gaudir dels petits plaers, segurament s’hi puguin incloure moments com els viscuts diumenge passat al dia de clausura d'Hauser & Wirth. Una selecció d’ingredients a parts iguals entre cultura, paisatge, música i gastronomia que van donar com a resultat una jornada rodona per a les més de 800 persones que hi vam coincidir. Segurament els temes dels quadres de Christina Quarles, malgrat l’aparent explosió de colors, no siguin els més alegres del món i en alguns moments, estiguin transmetent més angoixa que serenor en un entorn tan idíl·lic com l’Illa del Rei, però no estàvem allà ni com a comissaris ni per jutjar l’exposició sinó per intentar extreure’n algun aprenentatge o si més no, distreure’ns.

Noticias relacionadas

El canvi d’hora també va contribuir a que aviat la gana fes acte de presència entre els assistents i és clar, la temptació de fer un aperitiu contemplant el mar, va fer mutar l’escena com si ens haguéssim embarcat dalt un creuer farcit d’ullastres que recorria el port de Maó sense aturar-se mai. El xup-xup de les paelles i de tota la maquinària gastronòmica també va ajudar, com no, a caure en la temptació i va anar in crescendo amb l’ajuda inestimable de la Big Band des Mercadal, que va començar a dibuixar les primeres notes abans del seu gran concert. Perquè si una cosa té la música de jazz que es va popularitzar amb l’edat daurada del swing és que fa moure l’ànima i els peus a qualsevol ésser humà, com va acabar succeint. I és que la vida diuen que només pot ser entesa mirant cap enrere, però ha de ser viscuda mirant endavant, com va passar diumenge.