Si una disfressa podia realment aterrir durant la festa de Haloween seria una de l’amnistia. Un cos deforme, embotit en una bandera independentista, amb dos caps de vampirs, el de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. Aquest efecte terrorífic és el que pregonen els partits de dreta. Ja no és només que «se rompe España», sinó que és la fi de la democràcia i de la justícia en aquest país. Fins i tot els vocals conservadors del CGPJ han fet la predicció de les set plagues fins i tot abans de conèixer la proposta. La justícia segrestada per la política. Tot, en conjunt, una mica exagerat, amb la intenció d’arribar a provocar pànic als ciutadans per tal de guanyar la majoria absoluta que el 23-J no els hi va donar.
És cert que Pedro Sánchez no pensava oferir l’amnistia abans de les eleccions i aquest canvi d’opinió, un més, s’ajusta a les seves necessitats d’ara per a mantenir un govern d’esquerres. La frase «hacer de la necesidad virtud» és prou encertada. La necessitat és evident, la que té ell per obtenir la presidència. La virtut és que cedint l’amnistia, d’una forma tal vegada massa generosa (incorporant als CDR i a Tsunami democràtic), es pot avançar en una solució al problema polític de la reivindicació independentista. Alguns de Junts podrien pensar que «contra el PP vivíamos mejor» per recuperar la tendència de vot que han perdut els independentistes, però acceptant un acord s’encamina una nova situació a Catalunya. És clar que si poden ho voldran «tornar a fer» però amb un PSOE que guanya vots entre els catalans per la seva actitud de conciliació, tenen molt poques opcions. No només perquè perdrien un referèndum, sinó perquè repetir accions il·legals no està cobert per l’amnistia.
Així, ara tenim un pacte múltiple per fer president a Sánchez, amb una oposició que bufa a favor de l’alarmisme, i per davant una legislatura d’alt risc, en què l’estabilitat s’haurà de guanyar cada dia o perdre de cop.
