El port de Maó és una joia. Tothom ho sap. Quin valor té? Depèn de si fa referència a interessos privats o públics.
El creixement del sector nàutic fa que els amarraments despertin l’interès de moltes empreses, locals i de fora. Les d’Eivissa s’han fixat en el port de Maó i ja han aconseguit dues concessions importants, les del moll d’en Reynés i la de grans eslores del Moll de Llevant. Aquestes han triplicat els preus i ja hi ha propietaris que han decidit buscar un altre port base. Per altra banda, el Club Marítim ha recuperat part dels amarraments que va perdre i que van provocar una difícil situació econòmica, tot i que han perdut els de la zona d’en Reynés. Ara una altra empresa local, Marina Menorca, ha pogut conservar els amarraments de sa Colàrsega. En els mesos vinents se subhastaran els de Ribera Nord i els del Moll de Ponent. El negoci portuari viu un moment de tensió per veure qui el controla. Si Autoritat Portuària aplica altres criteris que el cànon anual serà un indicador positiu. Veurem si el nou president de Ports, Javier Sanz, és capaç d’aplicar criteris coherents, que no caiguin en contradiccions com les de premiar als concessionaris que més paguen, per una banda, i deixar en runes una zona com La Solana, que també generava ingressos.
Entre la part privada i la pública, hi ha els voluntaris de l’Illa del Rei i els que es comprometin amb Sant Felip, que amb la seva perseverança donen valor al port, més que cap altra iniciativa.
La part pública és sempre la que avança més lentament. El Llatzeret és la part que més brilla de la joia, i encara està pendent d’un projecte digne. L’Illa Plana també serà gestionada pel Consell per impulsar activitats esportives, una passa interessant. Però «el motor» del varador va a ralentí. La terminal està amb bolquers. I la Base Naval té un ús encara molt poc social. L’interès entre la part de gestió privada i la pública haurien de tendir a l’equilibri.
