I no un 90 per cent, sinó tota la raó, el 100 per cent. La tenen tota els que pensen una cosa i els que pensen la contrària. I així és impossible posar-se d’acord en res. Tres exemples, de més a menys important.
Israel i Gaza. Els israelians pensen que després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, que va deixar 1.200 morts i més de 200 ostatges, els terroristes van ser rebuts com herois a Gaza i ho van celebrar igual a Cisjordània. Crec que molts pensen que tots els palestins són culpables, sense dret a la presumpció d’innocència. Un disbarat. Els palestins neguen el dret a existir d’Israel. És l’enemic que pretén expulsar-los del seu territori. Les dues parts es carreguen de raons per mantenir viva la guerra i l’enfrontament. És evident que cap dels dos té el 100 per cent de les raons i que només cedint es pot resoldre el conflicte.
Govern de PSOE-Sumar, Junts i el PP. Pedro Sánchez, ja investit i per no perdre la presidència, creu que d’aquesta necessitat en pot treure la virtut de desinflamar la ferida a Catalunya sense arribar a amputar. Junts vol sobreviure portant fins a l’extrem l’objectiu de la independència. El PP creu que el Govern, negociant a Suïssa, traeix la pàtria, ensorrar l’estat de dret i acaba amb la democràcia. Tots tenen una part de la raó, però també estan convençuts que la tenen tota.
I, en tercer lloc, un exemple menor per desinflamar tanta tensió militar i política. La porcella com a plat de Nadal. Hi ha qui pensa que és un crim cuinar un porcell a una edat tan primerenca, fins i tot alguns que no són vegans. D’altres pensen que és un plat únic, d’un gust extraordinari, una tradició de les festes que s’ha de mantenir. Tots dos tenen raons convincents. Però en realitat el problema principal és que una porcella costarà més de 100 euros aquestes festes.
En lloc d’anar sumant arguments excloents, ens hauríem de preocupar més en trobar sortides a problemes que cada dia engreixen més. Perquè entre un porcell i una truja hi ha marge pel pacte.
