El llarg pont de la Constitució i la Puríssima hauria de ser una excel·lent oportunitat per atraure alguns turistes, d’aquells que han d’ajudar a desestacionalitzar. Però l’activitat és mínima. I el problema és el de sempre, la manca de rutes aèries d’hivern. Els pocs visitants que arriben es queixen de la manca d’oferta d’activitats i de restauració. Així s’alimenta el cercle de mai acabar entre el que oferim i el que rebem. Fins que no aconseguim rebre una quantitat mínima de visitants, la temporada baixa no passarà a mitjana.
I a més hem perdut la ruta amb Londres, que ni amb la subvenció de 200.000 per cada hivern no li sortia a compte a Vueling. La idea d’aprofitar el hub de Barcelona per ajustar els horaris encara no s’aplica i crea dubtes sobre si servirà quan les escapades d’hivern són per molt pocs dies i dedicar una part del temps al viatge té un efecte desmotivador.
Si la dependència del turisme és irreversible, anar de la saturació de juliol i agost a la buidor de la tardor i l’hivern, qüestiona el model. Aquell equilibri entre sectors, estereotip de la via menorquina del creixement, ja no tornarà. Ara l’objectiu hauria de ser l’equilibri en el model turístic, suavitzant la saturació i omplint, un poquet, la buidor.
El Consell opta per potenciar la promoció turística, en contra dels que pensen que no té sentit quan ja tenim prou visitants. Sembla evident que s’ha de promocionar el destí per la tardor i l’hivern i consolidar la bona tendència de maig i setembre-octubre.
Però els recursos propis del Consell són insuficients. Hauríem de poder comptar amb el suport econòmic d’altres administracions. Ser Reserva de Biosfera i Patrimoni Mundial hauria de servir per a alguna cosa més. La Menorca Talaiòtica encara no atrau visitants. L’efecte immediat que van viure, per exemple, els dòlmens d’Antequera, aquí no s’ha notat. Serà perquè no hi ha avions o perquè falta promoció.
