La setmana passada no vam rebre la crònica habitual de l’espia. I és que el cavall amb què va fer creure al conseller que en comptes d’un espia era el «kefe» del seu altre partit, el que no governa però sí que comanda, després de cagar, va llenegar. I el pobre espia va caure i es va rompre una cama. Una història semblant a aquella del senyor que anava damunt un ruc, però ni emotiva ni amb música. Ara el tenim amb la cama alta.
En qualsevol cas, si ho recorden, na Nataixa li va cantar al conseller, amb l’espia que s’ho mirava de dalt el cavall, que no n’hi ha per tant amb les converses entre el govern del senyor Xanxes i el senyor Puigdemunt. Tanmateix el govern del senyor Asnar bé que va tenir converses amb ETA -i bé que va fer-, i aquells sí que eren terroristes, i molt terroristes. Ah, i també se van celebrar a Suïssa.
Na Nataixa també li podria haver dit que el senyor Racoi, quan el van fer president, per cert, gràcies al vot d’un canari -un-, que se’l va cobrar fent pagar al govern el 75 per cent del preu dels viatges dels residents a les Canàries... i d’aquells altres que fan veure que ho són perquè hi poden declarar un domicili.
Comptin la milionada que li ha costat i li costa a l’Estat, des de l’any 2016, el vot del canari! Clar que de la «transacció» també se’n van beneficiar les altres illes, que feia anys i panys que imploraven una rebaixa. Així que, per si un cas, callarem.
Però no era de com va arribar al poder el senyor Racoi, que rallàvem. Ni de com en va caure, amb més de 600 càrrecs i companys corruptes declarats. I amb el misteri mai no resolt de qui devia ser el senyor M. Racoi de la comptabilitat secreta. Rallàvem de l’amnistia que va promoure, sí, amnistia, de tots el milionaris que havien estafat a Hisenda, a canvi d’un donatiu del 10 per cent. Allò sí que era un escàndol.
I com recorda l’operació d’ara! L’operació en marxa del conseller de la cosa a les Illes Tropicals. El seu partit i l’altre partit seu pacten que no pagarà impost de patrimoni qui tengui béns per valor de fins a 3 milions, exclòs l’habitatge habitual, que no compta. Fins ara el tope era de 750.000 euros... I sembla que no passaran de 3 milions perquè, si encara fos més, vindria el senyor Xanxes amb l’impost de grans fortunes i els faria pagar ben igual.
Rics del món, ja sabeu on heu de declarar la vostra residència. Avam si acabau comprant totes les propietats d’aquelles illes i enviau els seus habitants a viure a les cases més altes i els pisos més petits que proposa una altra consellera amiga del conseller de la cosa. Que per paga va tenir problemes amb la seva declaració de béns quan li van donar el càrrec, però que prest ho tindrà aclarit de per vida.
I és que el govern del conseller de la cosa de les Illes Tropicals, va començar el mandat suprimint l’oficina anticorrupció, que precisament hauria pogut investigar a la consellera. I ara vol suprimir la declaració de béns a què estan obligats els càrrecs públics quan comencen. Ben simple, allò que no saps com comença, mai no sabràs com acaba.
Però són els acords que van pactar entre el partit del conseller de la cosa i l’altre partit seu. I és sabut que entre «caballeros» -que és com es fan dir- l’honor és més important que la dignitat. Ara sembla que ja estan a punt per complir un altre pacte: separar els al·lots de les Illes Tropicals segons la llengua que triïn les famílies. A la carta, com en un bon restaurant.
Una bona manera d’anar configurant dues societats paral·leles i de crear conflictes allà on no n’hi havia. Però confiam que l’espia prest podrà moure la cama, disfressar-se d’allò que pugui i tornar al despatx del conseller de la cosa. I informar-nos de com evoluciona precisament la cosa.
Però tot açò no deu tenir cap importància. Allò important és la punyetera llei d’amnistia, que mira si és dolenta que pretén fer tornar a la política un tema polític, en comptes de menar-lo cap a les presons, com va idear aquell senyor M. Racoi. Una llei que pretén tornar al punt de partida i reconèixer que hi ha un conflicte polític pendent de resoldre. Als entusiastes del «¡A por ellos!» és normal que no els agradi.
Ah! I avam si na Nataixa li pot fer aclarir al conseller aquesta idea brillant d’ell i els seus amics de suprimir la festa de l’Estendard a la capital de les Illes Tropicals. Clar que commemoraven l’arribada de Jaume I i el cristianisme, i ja se sap que aquest rei era molt catalanot. Quin desastre!
