No sé si un festival de Nadal d’una escola és un bon termòmetre per saber com anem de natalitat, però la veritat és que quan veus a tota aquella canalla cantant nadales, penses que igual no estem tan malament com ho pinten. La realitat, però, és una altra i fa temps que sabem que la caiguda de la xifra de naixements a la nostra illa és persistent des de 2002.
De fet, Menorca actualment lidera el ranking de població major de 65 anys a Balears, tal i com ho explicava fa poc el periodista Jordi González en un article d’aquestes mateixes pàgines. Som una illa ideal per criar infants però cada dia n’hi ha menys i aquesta dada té conseqüències perquè els riscos de les piràmides poblacionals invertides, són coneguts. Recordo un article que no sé on vaig llegir que deia que si avui dia són necessaris tres treballadors per pensionista, al 2050, només n’hi haurà un i per tant, la sostenibilitat del sistema públic de pensions farà por. Semblo una entitat financera oferint plans de pensions però està clar que o bé la caixa de la Seguretat Social s’haurà d’omplir a base de deute públic, o qualcú s’haurà d’inventar un impost nou que no sé qui pagarà.
La immigració igual ens ho torna a solucionar, com ho va fer als anys 90, perquè ja veiem que cada dia més són els factors que estan portant a la conclusió a moltes persones a no voler tenir descendència, o en alguns altres casos, a bàsicament no poder. I tot això empitjora i no sé si és vàlid relacionar-ho, amb un accés dels més jovenets a la pornografia cada dia més d’hora, que els distorsiona la història de la cigonya en comptes d’animar-los. L’illa se’ns fa gran.
