L’espia encara va una mica de tort des que es va rompre la cama, però ja camina i, aprofitant la bona fe del guarda de seguretat, es va disfressar de pastor de betlem i va poder entrar al despatx del conseller de la cosa. «És que farem un pessebre vivent», li va dir, i el guarda que és de l’opinió que allò és un pessebre vivent tot l’any, s’ho va creure.
Així és que l’espia es va instal·lar al despatx en posició de caganer i, tothom que hi entrava ho trobava del més normal, tret de na Nataixa, que el va reconèixer per la regana. Però prou de detalls i escoltem l’informe que ens ha fet l’espia i, perquè és Nadal, aquesta vegada amb el cul a l’aire.
Per començar el dia, el conseller de la cosa va cridar al despatx el seu assessor, en Juan Pelayo Bendinat, i la seva secretària i traductora de rus, na Nataixa Rasputinova. No cal dir que, amb motiu d’aquestes festes, el despatx està guarnit amb un pessebre molt complet i un arbre de Nadal amb tot de pilotes que hi pengen,
- Alegria, alegria! -va exclamar el conseller quan van entrar- ja som a Nadal i encara comandam. Mem, això s’ha de celebrar amb una copa de cava -i en va començar a destapar una.
- Bones festes, conseller -va respondre l’assessor fent una reverència un poc forçada, per allò de mantenir la feina-. Ja ho pot ben dir que encara comandam. Açò nostro és un èxit, per malament que hagi començat.
- I tant que comanden -va afegir na Nataixa mentre de reüll mirava el pompis del caganer amb cara de cosa ja vista-, però gràcies a s’altre partit seu, que només els deixa comandar si fan allò que ells volen.
- Mem -va tornar a fer el conseller, mentre s’esforçava per obrir el bòtil-. No és tan important, això que dius. Perquè amb ses declaracions des nostro «kefe» de Madrit, noltros ja no sabem quin partit és es nostro, si aquest o s’altre, perquè tots dos «kefes» diven ses mateixes coses.
- Quanta raó que té, conseller -va fer llepada l’assessor-, o s’estima més que en comptes de raó digui «rahón», com es nostros amics de l’Illa del Nord desitgen?
- No me venguis ara amb «rahons» -va respondre el conseller- que prou maldecaps tenim amb sa cosa de separar ets al·lots per llengües. Avam com els ho engaltam en es mestres. És que ningú que empri es cervell ho entén! Ni noltros!
- Però és que vostès que per comandar estan disposats a besar el cul del diable -va intervenir na Nataixa mentre de reüll continuava mirant l’altre cul, el de l’espia caganer.
- Mem, Nataixa! -va exclamar el conseller, que finalment va poder obrir el bòtil i estava a punt d’omplir les copes- És que si no ho feim com ells volen, no mos voten es pressupostos! Ja has vist com ha anat a l’Illa del Nord...
- Molt malament, molt malament, ha anat allà -va interferir l’assessor mentre feia més capades que una gernació en un funeral i na Nataixa se’l mirava com qui diu «No ho sé, si ho han fet tan malament».
- I pensa -va continuar el conseller- que és gràcies a s’altre partit nostro que ja hem fet lleis molt bones que canviaran la vida d’aquestes Illes Tropicals.
- Idò ja me dirà quines -va replicar na Nataixa-. Perquè jo només he vist decisions tan bèsties com suprimir s’oficina anticorrupció, crear un comissariat lingüístic, separar ets al·lots per llengües, i treure impostos as més rics. Que és que han fet qualque cosa més?
- I tant -va respondre el conseller amb ostentació-, mos hem carregat sa festa de s’Estandard de sa capital i es dilluns de Nadal, que eren unes festes massa catalanes...
Però en aquell moment va entrar com si fos a ca seva el comissari de l’altre partit seu i el conseller es va alçar d’una revolada, mentre l’assessor es quadrava.
- Buenos días, don Francisco Adolfo Benito -li va dir el conseller amb cara de posar per a una foto-. Qué gusto verle por aquí. Le apetece una copa de cava para celebrar lo bien que comandamos juntos?
- ¿A ver este cava? -va respondre el comissari amb cara de dominar la cosa- Ui, es de San Saturnino de la Chica! ¡I tiene la etiqueta en catalán! No creo que la Constitución permite beber estos cavas tan separatistas. Tendré que requisarlo.
I se’n va anar amb el bòtil de cava a punyat.
