En el capítol anterior, el conseller de la cosa va començar el dia molt content i fins i tot havia duit un bòtil de cava per celebrar que ja fa uns mesos que governa i que la cosa sembla que va tirant. Encara que estava una mica confós, perquè cada vegada que sentia rallar el kefe del seu partit des de Madrit, ja no sabia si era ell qui rallava o si era el kefe de l’altre partit seu, perquè tots dos acaben dient les mateixes coses.
I mira que sempre li havien dit que l’altre partit més tost es passava de dretà, que era ultradretà. Però, per si un cas, el conseller ja feia estona que havia decidit complir fil per randa totes les ordres del comissari d’aquest altre partit seu, que a les Illes Tropicals no governa però sí que comanda. I que si fas tot allò que et diu, fins i tot t’aprova els pressuposts.
Però estava una mica mosca, perquè una cosa era que el comissari li fotés les idees, i una altra de molt pitjor que li hagués esguerrat la festa fotent-li el cava. Així és que a la crònica d’avui de l’espia, el conseller està molt excitat, intentant posar les coses en ordre perquè el comissari no el torni a deixar sense cava.
I no sé si ho hauríem de dir, perquè és una mica íntim, però sembla que l’espia, disfressat de caganer de pessebre amb el cul a l’aire, es va refredar. Així és que avui ha canviat la seva disfressa per la de Jesuset i, estirat en el bressol, no acaba de veure bé els moviments del despatx del conseller.
- Avui governarem de ver, Juan Pelayo -li va dir el conseller a l’assessor mentre s’asseia a la seva poltrona d’una revolada. Ja m’has preparat la llista que te vaig demanar?
- I tant, conseller -va respondre en Juan Pelayo, que es veu que havia anat de festa de Cap d’Any i duia la corbata torta-. I és tan llarga que tindrem una feinada. Vol que cridi na Nataixa perquè mos ajudi?
- Ni pensaments! -va exclamar el conseller, encara més excitat-. Ella, com que és russa, no ho entendria i encara més, mos diria que semblam en Putin quan té fantasies.
- Idò miri -va respondre l’assessor-, totes aquestes coses recorden es cava que se va endur es comissari don Francisco Adolfo Benito, perquè fan tant de tuf de catalanes com sa festa de l’Estendard que ja hem suprimit a s’Illa Grossa. Si vol podem començar per s’Illa del Nord...
- Mem! -va fer el conseller que era evident que estava nerviós- no t’entretenguis més i comença d’una vegada.
- Començaré per s’Illa del Nord, idò -va dir l’assessor, que ja tremolava pensant com sempre que havia de llepar molt per no jugar-se el sou-. Hi tenen una illeta que li diven del Rei i he trobat as Google que vol dir es rei català Alfons el Liberal, que hi va desembarcar per arravatar s’illa als sarraïns i poblar-la amb catalans... el 1287.
- No me venguis amb històries, ara -va respondre el conseller-. Digues al president que tenim allà que, a partir d’ara s’haurà de dir Isla del Preparao... o Isla del Rey Emérito, això que ho triï ell. Va, una altra!
- I sembla -va continuar l’assessor, que seguia tremolant- que a sa ciutat de llevant tenen una estàtua d’aquest mateix rei i a una plaça que li diven de sa Conquesta.
- Ui! -va replicar el conseller-. Català i de sobrenom el Liberal! Només de sentir-ho al comissari ja li sortiria borradura. Idò que vesteixin s’estàtua de legionari i que sa plaça es digui El novio de la muerte. Què més tenim?
- A la ciutat de ponent -va dir tremolant l’assessor- fan una processó que li diven des Tres Tocs, per recordar s’arribada des mateix rei a ses seves muralles. Suprimim sa processó, com hem fet amb sa festa de l’Estendard a s’Illa Grossa?
- Mem! Que hi hagi l’Església per enmig m’ho fa pensar -va respondre el conseller posant cara de pensar-. Demana as president que tenim allà què troba si li deim sa processó de Los Tres Trotes i hi afegim una cursa de cavalls al trot. Que allà son molt de cavalls...
- Trob que és complicat, conseller -es va atrevir a replicar l’assessor-. Pensi que també és es dia de la festa de l’Illa i que la dediquen a sant Antoni, que en comptes de cavall tenia un porquet...
- Clar -va reconèixer el conseller, resignat- tampoc no li podríem posar de nom Los Tres Cerditos... Mira que és complicat això de governar!
En aquell moment va entrar al despatx na Nataixa, amb una cara de picardia que més que russa semblava cubana de quan Cuba es va alliberar d’Espanya. Se’ls va mirar a tots dos i va dir:
- Encara de festa, eh? Així que en comptes de governar, juguen al joc dels disbarats. Quins pardals que estan fets!
