Els darrers anys s’ha produït una allau de voluntaris que s’han posat a retirar fems de les platges i del fons de la mar. El GOB amb la campanya «Adopta una platja» va mobilitzar centenars de persones. Per la Mar Viva ha demostrat com es pot millorar la neteja del litoral i ha advertit del perill del microplàstics. Entitats socials i esportives han organitzat excursions i activitats per fer net una platja concreta. Els clubs nàutics han retirat una muntanya d’objectes del fons dels ports i del litoral. Tota aquesta feinada és molt positiva. Demostra el compromís de molts menorquins en la preservació de la natura, el medi ambient i el paisatge.
La invasió de microplàstics no és un fet puntual a Galícia. Aquí fa anys que es veu com creix el volum de pèl·lets de plàstic a l’arena de les platges i, per tant, a la mar. L’any 2020 és quan va arribar una onada d’aquest material, sembla que procedent de la costa de Tarragona. El procés judicial contra setze indústries petroquímiques d’aquesta zona demostrarà si són responsables de l’abocament d’aquest material, que per causa de corrents marines arriba a la costa nord de Menorca.
La foto que va fer Josep Bagur dijous a la platja de Cavalleria mostra com el problema persisteix i no cal remenar la sorra perquè a la superfície es veuen les rengleres de pèl·lets.
Està clar que la retirada d’aquest material no pot dependre principalment de la tasca dels voluntaris. És cert que retirar aquestes minúscules pastilletes de plàstic no és fàcil i també que fer-ho amb treballadors públics té un cost molt alt. Però s’haurà de trobar la fórmula per millorar l’estat de les platges, principalment a l’estiu.
Podem promocionar els talaiots i la gastronomia menorquina, però si les platges no estan en les millors condicions Menorca baixa qualitat com a destinació turística.
Un pla més ambiciós entre el Consell, ajuntaments i entitats de voluntaris sembla prou convenient.
